I seguim amb els "posts petit-suise" (¡A mí me daban dos!)...
Avui va de pelis candidates als Óscars, que per cert, donen avui vespre i jo encara no he fet la quiniela!
Amb aquestes dues pel·lícules m’ha passat una cosa molt semblant: trob que són bones pelis, però les idees pre-concebudes que tenia d’elles han fet que no les hagi gaudit com probablement es mereixen.
El principal problema d’“Expiación” és que el sub-títul que li han posat en
castellà (“Más allá de la pasión”!!!) no té res a veure amb la peli. La han venuda com una peli apassionant, jo m’esperava veure una cosa tipus “Leyendas de pasión” on tots els personatges eren apassionats i impulsius i les històries d’amor desbordants. Però no, aquesta peli se diu “Expiación” (“Atonement”) i punt!! És això, la història d’una expiació. Perquè, què voleu, amor hi ha, però de passió només hi ha un momentet en tota la peli (i ben incòmode, per cert, perquè la pobre Keira xafada contra les baldes de la biblioteca va haver de quedar ben esbraonada!) . Jo m’esperava un dramón apassionat de plorar i plorar i no era això! M’han estafat! En qualsevol cas, el prota masculí era ben mono i per un parell d’imatges i escenes, la peli val la pena (jo crec que només per l’escena de la platja ja es mereixeria l’Óscar). La nina ho fa molt bé (crec que és molt més natural que la que interpreta el seu personatge d’adulta). La primera part de la peli, la que es desenvolupa a la mansió és la més interessant (contada des de dos punts de vista), on ens enganxam a la història i amb una música basada en el renou de la màquina d’escriure de lo més apropiada. La segona part, malgrat té un parell de seqüències xules (com la de la platja que ja he dit) se’m va fer molt llarga i vaig tenir la sensació que li faltava xixa (una dolenta adaptació a la novel·la? No ho sé, m'agradaria llegir el llibre per comprovar-lo). I el final... res, el final és on s’aclara tot, massa ràpidament, massa cruelment! Val la pena, però dobladors, per favor, no ens enganyeu més!
Amb “Juno” em va passar que em vàrem dir que era moooooooooooooooooolt bona i que fliparia.
Clar, m’esperava la pera limonera. Peli independent, divertida, curiosa, cínica i amb un punt de reflexió i crítica social interessant. L’han comparada amb “Pequeña Miss Sunshine”, que me va agradar molt. Juno m’hagués pogut agradar més sinó hagués esperat tant! En qualsevol cas, no li llevaré cap mèrit a una peli fresca, divertida, que per una vegada mostra una visió bastant diferent dels adolescents i amb unes interpretacions estupendes. Se’n durà qualque Oscars, però no el principal (o sí, perquè darrerament no encert massa...). Jo li hagués fet quatre canvis en el guió. Això sí, jo no deixaria mai un fill meu amb el personatge de Jennifer Garner, què petarda la tia! I na Juno, amb un pare tan comprensiu i una madrasta tan friki-guai (“Juno, ¿vomitaste tú en mi urna ayer?), com és que se planteja donar el fill en adopció? Val que té 16 anys i el pare de la criatura té una edat mental de 9 però... ah, clar, que sinó el dóna en adopció ja no hi ha peli!! Ah, i en Jason Bateman és un sol!
Amb aquestes dues pel·lícules m’ha passat una cosa molt semblant: trob que són bones pelis, però les idees pre-concebudes que tenia d’elles han fet que no les hagi gaudit com probablement es mereixen.
El principal problema d’“Expiación” és que el sub-títul que li han posat en
castellà (“Más allá de la pasión”!!!) no té res a veure amb la peli. La han venuda com una peli apassionant, jo m’esperava veure una cosa tipus “Leyendas de pasión” on tots els personatges eren apassionats i impulsius i les històries d’amor desbordants. Però no, aquesta peli se diu “Expiación” (“Atonement”) i punt!! És això, la història d’una expiació. Perquè, què voleu, amor hi ha, però de passió només hi ha un momentet en tota la peli (i ben incòmode, per cert, perquè la pobre Keira xafada contra les baldes de la biblioteca va haver de quedar ben esbraonada!) . Jo m’esperava un dramón apassionat de plorar i plorar i no era això! M’han estafat! En qualsevol cas, el prota masculí era ben mono i per un parell d’imatges i escenes, la peli val la pena (jo crec que només per l’escena de la platja ja es mereixeria l’Óscar). La nina ho fa molt bé (crec que és molt més natural que la que interpreta el seu personatge d’adulta). La primera part de la peli, la que es desenvolupa a la mansió és la més interessant (contada des de dos punts de vista), on ens enganxam a la història i amb una música basada en el renou de la màquina d’escriure de lo més apropiada. La segona part, malgrat té un parell de seqüències xules (com la de la platja que ja he dit) se’m va fer molt llarga i vaig tenir la sensació que li faltava xixa (una dolenta adaptació a la novel·la? No ho sé, m'agradaria llegir el llibre per comprovar-lo). I el final... res, el final és on s’aclara tot, massa ràpidament, massa cruelment! Val la pena, però dobladors, per favor, no ens enganyeu més!Amb “Juno” em va passar que em vàrem dir que era moooooooooooooooooolt bona i que fliparia.
Clar, m’esperava la pera limonera. Peli independent, divertida, curiosa, cínica i amb un punt de reflexió i crítica social interessant. L’han comparada amb “Pequeña Miss Sunshine”, que me va agradar molt. Juno m’hagués pogut agradar més sinó hagués esperat tant! En qualsevol cas, no li llevaré cap mèrit a una peli fresca, divertida, que per una vegada mostra una visió bastant diferent dels adolescents i amb unes interpretacions estupendes. Se’n durà qualque Oscars, però no el principal (o sí, perquè darrerament no encert massa...). Jo li hagués fet quatre canvis en el guió. Això sí, jo no deixaria mai un fill meu amb el personatge de Jennifer Garner, què petarda la tia! I na Juno, amb un pare tan comprensiu i una madrasta tan friki-guai (“Juno, ¿vomitaste tú en mi urna ayer?), com és que se planteja donar el fill en adopció? Val que té 16 anys i el pare de la criatura té una edat mental de 9 però... ah, clar, que sinó el dóna en adopció ja no hi ha peli!! Ah, i en Jason Bateman és un sol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada