El que se mete a científico...

"El que se mete a científico sabe que no va para rico, va para feliz" (María Vallet, química)

Todos los grandes artistas...

“Todos los grandes artistas saben que parte de su tarea consiste en reducir las distancias entre dos seres humanos” (Nadeen Aslam, "Mapas para amantes perdidos")

La cualidad...

"La cualidad de ser una experta en francés, italiano, alemán, música, canto, dibujo, etc., puede valerle elogios a una mujer, pero no añadirá un solo amante a su historial” (Jane Austen, "Lady Susan")

Vivir consiste en...

“Vivir consiste en construir futuros recuerdos” (Ernesto Sábato, “El túnel”)

Celebrem aquest final d’agost amb un aforisme i l’entrada número 300!

"Cuando más se disfruta..."

“Cuando más se disfruta de la amistad es en los momentos favorables, mientras brilla el sol y el mundo es amable. Pero lo que une a los hombres es compartir la adversidad” (John Cristopher, “La Trilogía de los Trípodes 2. La ciudad de oro y plomo”)

I almost...

"I almost wish I hadn't gone down that rabbit-hole -and yet -and yet it's rather curious, you know, this sort of life!" (Alice).

“Quasi desitjaria no haver baixat per la madriguera del conill. I, així i tot, no es pot negar que aquest tipus de vida és molt interessant!” (Alícia).

La darrera tira còmica de PhD m’ha fet rememorar “Alicia en el país de las maravillas” de Lewis Carroll (a més de fer-me sentir totalment identificada amb la seva protagonista –de la tira còmica, vull dir-), que vaig rellegir en format electrònic durant el meu exili cretenc.

Curiosament, la tira va sortir a pocs dies d’anar-me’n cap a Lisboa (d’aquí unes hores!) on probablement rememoraré vells temps cretencs amb el "veïnat del balcó de devora". Tornen les casualitat cretenques?

I, avui, de banda sonora, la cançó que darrerament no em puc llevar del cap (i que vaig descobrir gràcies a "Ballant, ballant...").

Feliç dia de les Balears (per demà!). Jo seré fent feina per mars lusitanes (devora rius lusitans més que per mars lusitanes, però em permetreu aquesta petita llicència).

Lluna blava

En aquest peculiar dia de cap d’any amb lluna blava [*], em toca reflexionar (com no) sobre el que ens ha deixat aquest 2009 i el que ens durà 2010.

L’altre dia, mirant una sèrie de fotos de 2009, vaig pensar, “quin any més genial!”. Però, és clar, no tot el que hem viscut surt a les fotos... Jo, que tinc el defecte (o virtut, no ho sé) de recordar-me’n només de les coses bones i oblidar les dolentes, crec que aquest 2009 ha estat bé. Després, reflexionant una mica més, he descobert que, com tot, també ha tingut coses dolentes (perquè òbviament, més de mig any a l’atur no pot ser bo per ningú). Però, com ja he dit, sempre em quedo amb les coses bones, deu ser algun rotllo estrany de supervivència.

Mirant el blog, veig que 2009 ha estat molt menys productiu que 2008, però és que la meva època cretenca va donar per molt l’any passat! Sorprenentment, encara avui hi ha dies que recordo aquell període amb nostàlgia, probablement, i de nou, per la meva tendència a quedar-me sempre amb la part més positiva de les coses.

Afortunadament, enguany he pogut complir aquella màxima meravellosa que diu “Una vegada a l'any, ves a un lloc on no hagis estat mai”. I tant!

Repetint la tradició (iniciada l’any passat) de resumir l’any en números (probablement restes del meu passat matemàtic), he descobert que...

He estat en 2 (+1) països (el +1 indica que només he estat en el seu aeroport).
He agafat 15 avions.
He trepitjat 7 aeroports.
M’han perdut la maleta 3 pics (i me l’han retornada 3 pics també).
He anat en 6 vaixells.
He passat 24 dies a la mar.
He dormit 53 dies fora de casa.
He gaudit de 4 illes (+ la meva).
He estat 202 dies a l’atur.

I per 2010?

Ni idea.

El meu únic propòsit és acabar la tesi (que ja és ben hora). I mudar-me. Tota la resta... qui sap?! Confiem que sigui bo. I feliç.

A la foto, una lluna blava. Literalment (i convenientment manipulada, és clar).

[*] Segona lluna plena que té lloc durant el mateix mes del calendari gregorià. Fenomen poc freqüent i que no es tornarà a repetir fins a agost 2012.

Quan un seient...

"Quan un seient és incòmode, normalment és senyal que hi has segut massa estona" (Gabrielle Zevin, "En algun altre lloc")

Considera...

"Considera todas tus dudas y hasta la menor de tus hipótesis" (Bram Stoker, "Drácula")

Todo sueño...

"Todo sueño se destroza al realizarse" (Boris Izaguirre, "Villa diamante")

Col·leccionant paraules

Fa molt d’anys que col·lecciono paraules. En realitat, col·lecciono frases, aforismes, petits textos que em diuen qualque cosa, que trobo interessants, que resumeixen en poques línies veritats enormes o que simplement m’han agradat quan les he llegit.

L’origen de totes aquestes paraules és ben variat i divers: aforismes que he trobat en revistes o per Internet, frases de pel·lícules, sèries de la TV o d’obres de teatre, reflexions que qualcú fa en veu alta,... Una de les meves fonts interminables de paraules col·leccionables són els llibres. És rar el llibre que no llegeixo i en el qual no hi trobo una frase que m’agrada. Curiosament, la relació entre frases que m’agraden d’un llibre i quant m’agrada aquest llibre és nul·la. És a dir, hi ha llibres que m’han encantat, però dels quals no conservo cap frase i, en canvi, n’hi ha d’altres que no m’han agradat massa però dels quals en guardo moltes.

La meva col·lecció de paraules es troba en tres quaderns manuscrits. Les primeres anotacions daten de 1993 i són de Goethe (“Els astres governen el món. Deu dirigeix els astres”). Les darreres (de moment, 878) són de fa només dues setmanes, d’un científic anglès anomenat Murray Lark (“Si tortures qualsevol conjunt de dades un temps suficientment llarg, ho confessarà tot”). Hi ha paraules en varis idiomes, de fet les primeres estan en llatí i les darreres en anglès. I també hi ha lapsus de temps petits, llargs i molt llargs (fins i tot d’anys), en els quals els quaderns han quedat pràcticament oblidats.

A més d’aquestes 878 anotacions, en tinc de moltes altres que esperen torn per afegir-se-les: n’hi ha que descansen en documents Word del meu ordinador i n’hi ha que encara reposen en els seus llibres, amb les pàgines corresponents convenientment marcades per petites peces de paper (normalment trossets de diari). Així, el meu munt de llibres que encara no han trobat un lloc fixo a cap prestatge, es divideix en dos tipus: llibres sense paperets i llibres amb paperets. De tant en tant, agafo un d’aquest darrers. És un moment joiós retornar a aquests llibres amb paperets, rellegir les pàgines marcades, trobar les paraules estimades i anotar-les en els quaderns manuscrits. I, també de tant en tant, anoto una d'aquestes anotacions a la part inferior d'aquest blog, que cada cert temps vaig renovant i etiquetant com a "aforismes".

Tots tenim qualque debilitat. Les paraules són una de les meves.

Merece la pena...

"Merece la pena vivir una mentira hermosa de vez en cuando" (Camilo J. Cela Conde, "Telón de sombras")

Hasta un reloj parado...

"Hasta un reloj parado marca la hora bien dos veces al día." ("Doctor en Alaska". Capítol 3.11: "Lugar: Cicely")

Una vegada a l'any...

“Una vegada a l'any, ves a un lloc on no hagis estat mai”.

No sé on vaig llegir això, però em pareix una bona idea intentar complir-lo.

Crec que enguany, m’he passat en intentar fer d’aquesta frase una realitat, ja que he estat en un munt de llocs on no hi havia estat mai. Seria llarg, molt llarg, enumerar-los tots!

Però, a mode de resum, vet ací uns numerets que reflecteixen ben bé tot el que m’he mogut durant aquest 2008:

Països on he estat: 5+2 (en aquest 2 darrers només en aeroports...).

Avions que he agafat: 31 (toma ya!).

Aeroports que he pisat: 12.

Vaixells que he agafat: 3.

Dies a la mar: 13 (ben pocs!).

Dies dormint fora de casa: 199.

Illes on he estat: 9.

Nous idiomes que he intentat aprendre: 1.

Llocs als quals he estat i m'agradaria tornar-hi: he perdut el compte!

Sempre va bé fer números quan arriba final d’any. Però crec que lo d’aquest anys serà insuperable... El que és ben segur és que ha estat inoblidable!

A la foto, la mar Mediterrània des de l'aire.

Que tingueu una bona sortida (i entrada!) d'any!

¡Oh, el sonido...

"¡Oh, el sonido de las gaitas! Tan hermoso que era imposible describirlo."
(Diane Setterfield, "El cuento número trece")

El conejo blanco...

"El Conejo Blanco se puso las gafas.
-¿Por dónde debo empezar, con la venia de Su Majestad?- preguntó.
-Empieza por el principio -dijo el Rey con gravedad- y sigue hasta llegar al final; allí te paras"
(Lewis Carrol, "Alicia en el País de las Maravillas")

Y quizá haya tanta distancia...

"Y quizá haya tanta distancia hasta mis pensamientos más íntimos como la que hay hasta las estrellas más lejanas del Universo" (Jostein Gaarder, "El enigma y el espejo")

Los libros...

"Los libros están para recordarnos lo tontos y estúpidos que somos" (Ray Bradbury, "Farenheit 451")

La dureza...

"La dureza consistía en hacer lo que había que hacer. Sin arrepentirse, sin derrochar nada, sin ceder" (Claire Messud, "Los hijos del emperador")

Uno no puede...

"Uno no puede cambiar lo que es, lo único que puede cambiar es lo que hace" (Phillip Pullman, "Luces del Norte")