Feia anys, molt d’anys que no anava a l’Albufera d’Alcúdia.
Fa ja un bon grapat de dies, vàrem passar una jornada la mar d’agradable i amena passejant per l’Albufera, gaudint de la natura, dels col·legues, dels ocells i de fer fotos.
És tot un luxe gaudir de dies així per carregar les piles.
I a la fi he anat al cinema! (Bé, ja fa un parell -mallorquí- de dies...)
Feia tant de temps que no hi anava que em fa vergonya contar el temps que fa i tot... Però quan hi ha festes (en aquest cas, les de Pasqua), pareix que el temps s’estira i hi ha temps per fer tot allò que ens agrada però que anem postergant sense tenir mai un motiu clar que ho expliqui.
Aquesta és una peli entretinguda i divertida. És la història d’una periodista i un fotògraf que, després d’un encontre casual en el qual no es varen caure massa bé mútuament, es veuen obligats a passar 6 dies plegats, recorrent el Camí de Santiago [*], fent-se passar per una parella en problemes, per fer un reportatge sobre un gurú que assegura acabar amb les crisis de parella en aquest 6 dies (previ pagament d’una quantitat considerable d’euros). El desenllaç de la història és més que obvi, però això no lleva que la història estigui bastant bé, et faci riure i passar una estona divertida. A més, només per veure Fernando Tejero i Malena Alterio junts de nou, ben envoltats de secundaris interessants i en un entorn com el Camí de Santiago, ja ben val la pena veure la peli.
Això sí, m’han entrat ganes de fer el Camí, una idea que cada cert temps se’m ve al cap i que, espero, qualque dia podré fer realitat.
[*] “Per què “Santiago” és “Santiago” i no “Sant Santiago”? Com així “Santiago” en català és “Jaume” si no es sembla en res”. Són aquestes reflexions que em feia jo fa molt d’anys, fins que un dia vaig descobrir (gràcies a Internet) que realment Jacobo, Jacob, Yago, Iago, Jaime, Santiago i Diego són variants del mateix nom. El que mai no he descobert, però és perquè “Santo Tomás” és “Santo” i no només “San Tomás”...
