“Però, al temps que les ombres s’allarguen per la finestra [...], els pensa
ments tornen al retorn, al final del viatge. Perquè, en cert sentit, la tornada, el regrés, és el que dóna sentit a la partida. Realment no sabem on hem estat fins tornar on érem. Sols que on érem podrà no ser lo que era degut al canvi en nosaltres”.
Doctor en Alaska (Northern Exposure). Temporada 3, capítol 21, "Va ocórrer en Junneau".
Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu... El cel estrellat tombada en mig d'una carretera. La posta de sol devora Frangokastello. Cotxes de policia adelantant per doble línia contínua, a prop d’Heraklion. Una tempesta de llamps damunt l'illa Dia. He vist carreteres que es tallaven quan menys t’ho esperaves, el Palau de Knossos ple de guiris. Estels fugaços de varis colors solcant el cel des del meu balcó. Tots aquest moments... es perdran en el temps... com llàgrimes en la pluja... És hora de tornar a casa.
--versió lliure de les paraules del replicant Roy Batty (Rutger Hauer) al final de “Blade Runner”--
D’aquí dos dies, agafaré 3 avions (TRES!) i deixaré la mar illenca cretenca per tornar a la mar illenca mallorquina.
Què puc dir de Creta que no hagi dit ja?
A Creta la vida no només té un altre ritme, té un altre sentit.
No sé si haurà una vida abans i una vida després de Creta, o si tot el que he viscut aquí quedarà simplement com un parèntesi en mig de la meva vida “normal”. No ho sé.
Aquí la meva vida s’ha girat de cap a peus. Malgrat l’argument principal de la meva vida ha estat el mateix que a Sa Roqueta (feina, feina, feina i una mica d’oci), el que hi ha darrera, el fons, és ben diferent. Ara valor coses que abans no valorava, he fet coses que estant a Mallorca probablement no hagués fet i he aprés a gaudir de cada dia com si la vida fos un compte enrere, com si els meus dies estiguessin limitats. Òbviament, els meus dies aquí estaven limitats però ben pensat, no ho estan també a la nostra vida sempre? Perquè vivim com si fossin immortals? Perquè no intentem gaudir de cada dia, de cada hora, de cada instant, de cada segon com si fossin lo que realment són, únics, irrepetibles?
En cert mode, crec que aquí he après a viure. O almenys a viure a la manera cretenca!
I una cosa que indubtablement em duc cap a Mallorca: una nova piga que m’ha sortit al mentó. Ho juro!
-La foto, platja a Palaiochora (sud de Creta), durant la posta de sol-.
Dissabte vaig manar cotxe durant un parell d’hores per acomiadar-me de la ciutat més guapa d’aquesta illa: Ηανιά (Chania o Hania).
A més de passejar-me pels seus carrers i gaudir dels seus colors, renous i silencis, vaig anar a veure el Museu Marítim de Creta.
L’exposició està dividida en una planta baixa dedicada a la relació de Creta amb la mar, ordenada de l’època més moderna a la més antiga, i d’una exhibició de closques i altres tresors marins (com un tauró dissecat). Aquesta part em va agradar bastant, malgrat que la vaig trobar en general massa bélica. La planta superior està dedicada pràcticament en la seva totalitat a aspectes bèlics, cosa que a jo no m’agrada especialment. Malgrat això, la reproducció del pont d’un destructor me va encantar (vaig jugar una estona amb el botonet de Morse fins que me’n vaig adonar que hi havia un cartell que deia “No tocar”), així com un parell de reproduccions de vaixells pesquers. Hi havia, a més, una exhibició dedicada a la batalla de Creta.
He de dir que el primer que vaig pensar és “oh, no, més rotllo bèlic, no!”, però al final vaig decidir entrar-hi i vaig descobrir una part de la història d’aquesta illa totalment desconeguda per jo.
No m’enrotllaré aquí amollant un monogràfic d’història cretenca, ja que no és ni d’enfora l’objectiu d’aquest blog, però sí diré que aquesta batalla va tenir lloc al maig de l’any 1941, quan les tropes alemanyes invadiren l’illa. No fa falta explicar que Creta ocupa una posició estratègica dins el Mediterrani i que el seu control és el que aquesta ocupació cercava. A la batalla, l’exèrcit alià estava format per anglesos, nord-americans, australians i nova zelandesos. A més, és clar, dels valerosos i braus cretencs, herois tant forts com la muntanya Psiloritis (no ho dic jo, ho deia el Museu)... La batalla va acabar amb la fugida d’aliats i refugiats cap a Egipte, via els ports del sud de l’illa.
Què voleu, aquesta història i, sobre tot, l’exhibició sobre ella al Museu, molt completa, clara, entretinguda i relativament objectiva m’han fet entendre una mica més el caràcter cretenc. I m’ha fet situar en el seu context clar alguns dels llocs i coses que he vist en aquesta illa: el Monestir de Moni Preveli al sud de l’illa (on els monjos varen ajudar als aliats i als refugiats), la multitud de monuments dedicats als caiguts (sobre tot en algunes zones concretes, com el Vall d’Amari i a zones del sud) o els cartells en grec i alemany a un poble al centre de Creta (del que ara no record el nom), que va quedar totalment devastat per les tropes invasores.
Aquesta illa ha tingut habitants i invasors de tot origen, com venecians o turcs, però tota aquesta història se’m fa molt llunyana, com per entendre-la realment o relacionar-la amb la Creta actual (excepte pels edificis que deixaren com a herència). En canvi, la història d’aquesta batalla em pareix suficientment recent com per situar-la en un context històric clar. I, què voleu, pensar en aquests tranquils i poc estressants habitants com herois i lluitadors valerosos, forts i defensors de la llibertat em fa sentir una mica més d'afecte per ells.
CAT: A partir d'ara, gràcies a la Generalitat de Catalunya i als botonets que podeu trobar aquí a la dreta, podreu gaudir de versions automàticament traduïdes del meu blog. No em faig responsable de males traduccions! Però sí que intentaré escriure més normalitzat per no embullar massa al traductor!
ENG: From now on, thanks to the Catalan Government and to the buttoms on the right you will be able to enjoy automatic translations of my blog. I am not responsible of bad translations! But I would try to write as normalized as possible not to mess the translator!
ESP: A partir de ahora y gracias a la Generalitat de Catalunya y a los botoncitos que podéis ver aquí a la derecha, podréis disfrutar de versiones de mi blog traducidas automáticamente. No me hago responsable de malas traducciones! Pero intentaré escribir lo más normalizado posible para no liar al traductor!
-A la foto, les meves lliçons de grec... encara no he trobat un traductor automàtic al grec modern! Si sabeu de qualcú...-
Amb aquest post tanc el capítol de bestioles cretenques, on he xerrat tant de bestioles felines i canines com d'invertebrades.
Avui xerraré d’una bestiola que no forma part del meu dia a dia, ni tan sols la he vista amb els meus ulls, però trob que val la pena xerrar d’un animaló que l’altra dia (de pagès) varen veure uns col·legues d’aquí. Anaven en un veler, navegant entre Creta i Dia (una petita illa al nord) quan es trobaren amb això:
La bestiola (un monstre de l’espècie Mobula mobular) duia aferrat un ham i un fil que s’enfonsava fins a les profunditats marines, així que varen decidir gaudir d'un moment “Liberad a Willy”, cop podeu veure aquí:
Després el bitxo va continuar nedant feliç. Segons estimacions seves, devia fer uns dos metres i mig d’amplada. Jo els vaig veure dos dies després de què visquessin aquesta increïble experiència i encara estaven emocionats! No m’estranya, jo hagués flipat!
Els vídeos són de’n Gido i els podeu trobar al You Tube aquí, aquí i aquí. Els he reproduït amb permís de l’autor.
Aquí podeu trobar algunes fotos. Si quan entreu no estan en la pàgina principal, pitjau a “Crete November 2008”.
