He tornat

Després de passar-me pràcticament deu dies a l’altra banda de la mar, al seu extrem més nord oriental, on ja ni tan sols es diu Mediterrani, he tornat.

Deu dies a una ciutat entre dos mars, entre dos continents, entre dues (o moltes més!) cultures.

I en aquest deu dies, he treballat, he passejat, he fet fotos, he rigut, he pensat.

I, sobre tot, he deixat de banda la meva realitat, el meu dia a dia, la meva rutina estimada. He oblidat totes les feines pendents que havia de fer (i, òbviament, no he fet). I no ha passat res.

I, en tornar, m’he hagut d’enfrontar a robes usades per rentar, habitacions brutes per arreglar, feines noves que assolir, i tasques pendents per acabar.

Quan me’n vaig anar, era final d’estiu. Ara és començament d’hivern.

Està molt bé això d’anar-se’n, partir. Però també està molt bé això de tornar, regressar.

Sí, he tornat!

A la foto, feta meva, posta de sol a Istanbul. En vendran moltes més, de fotos.

L'increïble cor minvant

El meu cor està minvant.

A poc a poc.

Ho noto, ho sento.

Cada cert temps, quan s’ha d’enfrontar a certs esdeveniments més o menys tristos, més o menys decepcionants, es contreu una
micona. Un poc, un poc.

I, a la vegada que es contreu, pel mateix procés de deshidratació (o de desamorització) les cèl·lules que formen les seves membranes externes, s’eixuguen i es tornen més dures, més resistents. Més impermeables.

I així, el meu cor, a poc a poc, cada vegada és més petit, més dur, més inaccessible.

On acabarà la història del meu increïble cor minvant?

A la foto (que no té absolutament res a veure), raïms colorits.

D’un bosc de ginkgos (i d’altres vegetals)

Sincerament, quan fa quasi 10 mesos vaig recollir llavors de Ginkgo biloba en els jardins d’un monestir italià, no pensava que això donaria per tant. Perquè ja he contat que estic com a boja amb el meu meravellós ginkgo, que fins i tot ha superat l’atac de cucs psicòpates.

Doncs bé, ara el meu ginkgo té dos germanets petits (dels que ja vaig escriure aquí quan encara eren només unes petites llavors germinades), que ja estan creixent feliços i sans, un devora d’altre.


I no només això. Les dues llavors prometedores de les que ja vaig parlar, estan germinant! Què és això? Si seguim així en un parell de mesos tindré un petit i meravellós bosquet de ginkgos. Oh, quina felicitat... Un bosc de ginkgos...


No puc dir el mateix el julivert. És la segona planta de julivert que agonitza. Ja no sé què fer.


Afortunadament, els meus (i recentment adquirits) mini-pensaments me fan oblidar els petits fracassos vegetals als quals m’he d’enfrontar.



M’estic aficionant massa a les plantes. Hauré de crear una etiqueta només per elles?

"Un pequeño cambio" de Josh Gordon i Will Speck

Ja fa dies que vaig veure aquesta pel·lícula i, sincerament, pensava que ja havia escrit sobre ella. Però no!

És la història d’una dona (Jennifer Aniston) que decideix tenir un fill tota sola per a sorpresa del seu neuròtic i pessimista amic (Jason Bateman). Per això decideix triar un donant “perfecte” i, quan aconsegueix el seu objectiu, deixa la gran ciutat per viure una vida més tranquil·la. Set anys després, retorna amb el nin i retorna la seva amistat amb el amic neuròtic que, sorprenentment, connecta meravellosament amb el petit.

És una peli entretinguda, sense ser la típica per riure tot el temps, perquè et fa pensar i reflexionar i (malgrat alguns tòpics tan tòpics com increïbles) té alguns moments molt interessants, com la festa d’inseminació o l’aniversari del nin. És una peli que està bé, no et xapes de riure, ni surts relaxat de tant de riure, sinó amb una sensació entre dolça i amarga que no està malament, però tampoc entusiasma. Està bé, però no és per tirar coets. Ah, en Bateman m’encanta i els secundaris, genials (Jeff Goldblum també m’encanta!).

Rentar amb afecte

L’altre dia, me’n vaig comprar una camiseta (moníssima i baratíssima) i la seva etiqueta deia això:

És a dir:

Lavar com cuidado.
Lavare con attenzione.
Lavar con cariño
Le laver avec grand soin.

Així, en quatre idiomes.

Vos heu fixat en la poesia de la versió castellana?

Lavar con cariño.
Rentar amb afecte.

No és sublim? Tres paraules. Un poema. Una filosofia de vida.

I què me deis del dibuix?


Extraordinari. Simplement extraordinari.

Com seria el món si tots, tots féssim tot, tot amb més afecte? Com serien les nostres feines, les nostres relacions, el nostre dia a dia? Com seria?

Ja és divendres, després d’una setmana llarga i dura.

Ja és divendres, i fa sol.

Ja és divendres, ja és cap de setmana. Tracteu-lo amb afecte.