dimarts, 11 de març del 2008

Coses (no laborals) per recordar del meu viatge a Xipre

- Una ciutat sorprenentment xapada per la meitat, amb teles metàl·liques i soldats tallant multitud de carrers

- El cant del muetzí cridant a oració, mentre passejaven pel centre de la ciutat, de vespre

- El menjar, boníssim. Menció especial pel cuiner turc-xipriota del lloc on dinaven casi a diari i que ens fotia la bronca perquè menjàvem poc. I els plats i plats que no aturaven d'arribar en els dos sopars multitudinaris als que ens varen convidar els col·legues xipriotes

- L'immens mural il·luminat, a les colines de la part ocupada, que s'encenia i apagava formant la bandera turco-xipriota. "Som aquí", pareixia dir, "no ho oblideu"

- Fumar amb pipa d'aigua amb gust de fresa o poma. I la cara del col·legues nòrdics que es pensaven que fumàvem drogues vàries

- Les converses sobre la "multifuncionalitat" de les dones (i la "unifuncionalitat" dels homes)

- La tornada en autobús, de Larnaca a Nicosia, el darrer vespre: cantant el "Nessum dorma" de Turandot amb el col·lega italià i una bullanguera, amb els col·legues espanyols i portuguesos fent-me els coros

- L'aeroport d'Amsterdam: corrent a l'anada i corrent a la tornada, per no perdre les connexions (per sort, la maleta va arribar tard només a la tornada)

- La música tradicional del darrer vespre. I els tres CDs de música (grega, turca, xipriota) que em vaig portar a casa

I tantes i tantes coses... Pròxim destí: Màlaga!!






1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.