dimarts, 22 d’abril del 2008

Canvi d'aires


I, a la fi, canvi d'aires! Ja era ben hora, no? Debia fer... no sé, 20 dies que no agafava cap avió. Ja tocava! (Això, pel que no em conegui, és una introducció irònica).

Aquesta vegada també tocava canviar de país, que enguany només havia sortit un pic i això no pot ser. (Continuen les ironies).

Però bé, estam només a un parell d'horetes dels Pirineus, així que estam aquí devora (com aquell que diu) només que xerren raro (oh la la!). (Això no amaga cap ironia, és així i punt).

Una de les coses interessants de sortir de casa és que, de vegades (que no sempre...) la dieta d'allotjament és més alta i ens permet gaudir d'hotelets curiosos, com aquest. (Ja se m'han acabat les ironies, tenc son).

Ja contaré més un altre dia. Només dir que el cotxe de lloguer quasi ens deixa tirats en mig de l'autopista guiri. Mon Dieu! I això que duim un BMW...

I per acabar, una altra ironia: primer vespre a França i sopam a un grec... Ironia o contradicció? Bonne nuit... o kalinijta!