"Una mujer va al médico" de Ray Kluun

Tal i com m’ha passat amb relativa freqüència darrerament, vaig veure per primera vegada aquest llibre a un aeroport. Malgrat no el vaig comprar en el seu moment (tenia sentiments contradictoris cap a ell: per una part m’atreia la relació música-relat i per una altra em pareixia un llibre trist i dur) al final, com sempre, vaig caure en la temptació.

Aquest llibre és un llibre dur, trist, probablement poc recomanable per l’estiu (si associam estiu amb llegir llibres lleugers i sense pretensions). Però també és un llibre optimista, amb una estructura molt amena i original, clar, directe, sense pels en la llengua. És la història de com canvia la vida de’n Dan i na Carmen, un matrimoni jove, pares d’una nina petita, quan a na Carmen li diagnostiquen un càncer de mama. Dan, un tipus monofòbic, amant dels pits, de les dones i de les festes. Carmen, una dona forta, decidida, professional. I, de cop i volta, Dan, Carmen i el càncer. I tota una sèrie de personatges secundaris que donen profunditat, sentit, alegria i força a una història dura i real.

En un principi, el que més em va impactar del llibre és que l’autor, Ray Kluun, va passar per aquesta mateixa experiència, així que el llibre està basat (no sé si molt o poc) en la seva vida. Segons passaven les pàgines, malgrat encara tenia present aquest “basat en fets real”, m’ha impactat quasi més el continent que el contingut. Vull dir, la història és dura, però la manera com està contada, la reacció de tot dos en front del càncer, com evoluciona la seva relació, els moments bons i terribles, l’amor incommensurable de’n Dan cap a na Carmen, la força brutal, admirable i totalment increïble de na Carmen,... I, ara ho diré, la gran sensibilitat de l’autor (un home!!) a l’hora de reflectir accions, reflexions, sentiments i pensaments. M’ha sorprès gratament aquesta sensibilitat que en cap moment arriba a sensibleria. I una altra cosa que m’ha sorprès és el tractament “normal” que es fa de temes delicats, no només del càncer, sinó també de l’eutanàsia. És clar, els autors són holandesos, un país amb molts menys tabús que a altres països europeus, però així i tot, admirable el tractament d’un tema delicat, admirable la tranquil·litat, admirable la pau que, en tot moment, tot el llibre irradia, malgrat xerrar de dolor, de desesperació i de mort.

Molt recomanable. No sé si per l’estiu (m’he sentit bastant estranya llegint-lo mentre prenia el sol en la platja...), però molt recomanable.