dilluns, 8 de setembre del 2008

Greek lessons

M’ho estic prenent ben seriosament, això d’aprendre grec. Sé ben cert que és impossible fer-lo en quatre mesos i essent (més o menys) autodidacta com sóc i tant poc perseverant, no faig molt de progressos, però no es podrà dir que no ho intent.


M’encanta aquest idioma. M’encanten el seu alfabet, sobre tot les lletres minúscules. M’encanten les seves formes, netes, rectes o rodones, estranyes, sorprenents. M’encanta intentar llegir tots els cartells que em trob pel camí i m’encanta descobrir que, a poc a poc, entenc qualque paraula escrita. La veritat és que m’agrada molt més l’idioma escric que no el parlat, però probablement és perquè em pareix quasi impossible d’entendre, malgrat la seva pronunciació és tan “oberta”, tan plana, tan “espanyola” per dir-lo de qualque manera. No sé, un idioma amb unes lletres tan guapes hauria de tenir una pronunciació més difícil i rebuscada, i és justament el contrari. Massa vulgar per unes lletres tan precioses.


Estic seguint un curs per Internet, de la BBC, de grec per angloparlants. És un curs antic, xipriota, amb una manera d’ensenyar que m’agrada. Escolt les llisons. Una vegada, dues. Escric tot, ho torn a repassar i ho torn a escriure tot. M’encanta escriure en aquest idioma. M’encanten les lletres. Vaig molt lenta, però. Només vaig per la lliçó 6 i n’hi ha 15, només del nivell bàsic. Crec que hi ha dos nivells més. Supós que no hi arribaré, però m’agrada intentar-lo.


Feia temps que em passava pel cap la idea de comprar-me un llibre en grec, crec que des del primer moment que vaig arribar. Idó ja tenc el meu llibre! Necessitava un llibre bo de llegir, que ja el conegués i el tingués a casa (en una versió entendible, vull dir). Així que ara tenc “Harry Potter i la pedra filosofal” en grec. Increïble. “Ο Χάρι Πότερ και η Φιλοσοφική Λίθος”. Sona bé, no? El nivell d’excitació quan el vaig comprar fa dos dies era tal que, de tornada al bus, no podia aturar de mirar-lo. Estava tan emocionada, que quan va passar el revisor, no trobava el bitllet!


Tenc un llibre en grec. No puc deixar de mirar-lo. És preciós. I n’entenc algunes paraules, fins i tot qualque frase. Quina felicitat més simple i hermosa...