Et comences a sentir com un/a autèntic/a cretenc/a quan…

En agafar el telèfon, dius “parakaló”, “ne” o “el·la”.

Et pareix normal que el cambrer tardi més en dur el compte que el temps que has tardat en dinar. I que no es preocupi de demanar-te si vols postres.

La policia fa un avançament per doble línia contínua -sense anar a cap emergència- i no t’entren ganes de fer-li una foto i mostra-li a tothom.

En intentar avançar un cotxe i veure que aquest no s’aparta al voral, penses que haurien de prohibir llogar cotxes als turistes.

Intentes convèncer a les visites de què: i) that thing about the Greek toilets tampoc no és tan anti-higiènic, 2) avançar per doble línia contínua i utilitzar el voral com a carril no només és útil, normal i habitual, sinó totalment imprescindible. Coses que, per cert, tu també trobaves anti-naturals no fa tant.

Jugues a backgammon i opines que s’hauria de convertir en esport olímpic.

Trobes normal poder anar a la platja per octubre. De fet, t'emprenyes si fa mal temps i no pots anar-hi!

No pots viure sense el cafè, frappé és clar!

No t’espantes si, en una carretera perduda per poblets del centre de l’illa, trobes els cartells escrits només en grec (com els de la foto). De fet, els saps llegir sense gaire problema.

Et demanes perquè serveixen els McDonald’s si existeixen els gyros pita.

T’atures en mig de la carretera, fas un gir cap a l'altre sentit -en línea contínua, és clar-, se’t cala el cotxe, tornes arrancar, voltes i continues la teva marxa en sentit contrari i no te sorprèn que, de la cola de cotxes que has provocat en els dos sentits, ningú no et piti.

Beus cervesa Mythos.

Decideixes no posar el despertador per l'endemà, malgrat sigui dia laborable.

Quan manes cotxe, fas una altra cosa a la mateixa vegada (xerrar per telèfon, menjar, beure, consultar el mapa) i quan veus qualcú que fa dues coses (a part de manar, és clar, p.e. xerrar per telèfon i treure el braç per la finestra) te pareix admirable (i no perillòs).

La majoria de gent que t’envolta se’n diu Kostas, Dimitris, Giorgos, Evangelina, Maria o Sofia. I els seus llinatges acaben en –akis.

Te’n recordes que hi havia una cosa que es deia “tenir horari fixo per anar a la feina” (o per dinar) però no recordes exactament en què consistia.

Al súper, al bus o al carrer es dirigeixen a tu en grec. Ja no tens cara de guiri! I, malgrat només entens una de cada cinc paraules, somrius amablement, contestes “ne, ne” i quedes com una reina!