D'illa en illa

Qui més qui manco diu que li agrada viatjar. Cadascú té les seves inquietuds i maneres de fer-ho. Pots anar amb tot organitzat, pots anar pel teu conte, pots anar a hotels cars, pots anar a albergs, pots passar dies sencers sense moure’t d’una platja o pots acabar tan esbraonat de tant caminar que després necessites unes vacances per recuperar-te del viatge.

Entre el subgrup de gent que viatja per treball, també trobes de tot. Gent que només coneix l’aeroport i l’hotel del lloc de destí, gent que s’escaquetja de tot el que puc per conèixer on és, gent que viatja tant que ni sap on està en aquell moment, gent que no vol saber on és, gent que només se queixa perquè no li agrada viatjar i gent que no l’importa per quin motiu viatja i s’apunta si li agrada el lloc de destí.

Jo, que darrerament només viatjo per motius de feina (i van quatre enguany!) puc dir que intent gaudir de cada viatge i de cada moment. Veure món t’obri la ment i sempre és curiós anar a un lloc on no has estat abans, malgrat quasi no puguis veure res més que l’hotel i voltants. Jo, de vegades, si tenc temps i diners, intent quedar qualque dia més per fer turisme. Però, com que no m’agrada estar tota sola i no tenc diners, aquesta vegada no quedaré cap dia extra.

Viatjar entre illes del Mediterrani és una de les coses més complicades del món. Ja ho vaig veure l’any passat quan vaig anar a Malta i enguany per venir aquí, a Xipre. Què està d’enfora Xipre!! I més encara si fas la voltera que jo vaig fer per arribar: Palma-Madrid-Amsterdam-Xipre. Unes 8 hores de vol, més anar i venir, intentar no perdre l’avió, passar hores ressant perquè arribin la maleta... Increïble, la meva maleta va arribar! No m’ho podia creure. Vaig sortir de casa a les 6.10 del dematí i vaig arribar a l’hotel de Nicosia devers les 21.30 (22.30 aquí).

No he vist quasi res d'aquest país, però m'ha impressionat molt aquesta ciutat, la única del món xapada en dos: teles metàliques, carrers tallats amb bidons, cascos blaus protegint la frontera, una gran bandera turca il·luminant una colina de vespre... És un lloc sorprenent, molt mediterrani en temps, menjar i actitud. Esper veure una mica més que la zona aquest dies, però no sé quan.