“Memorias de Idhún III. Panteón” de Laura Gallego

Feia molt que no escrivia sobre llibres. I no és perquè no hagi llegit, sinó perquè llegir un llibre de 942 pàgines dur el seu temps...

Aquest és la tercera (i darrera) part de les Memòries d'Idhún, de la segona part ja vaig escriure aquí. Com ja vaig dir en el seu moment, aquests llibres són, suposadament, per adolescents, però a jo m'agraden prou, supós perquè encara sóc una mica paveta, je, je, je.

Per jo, el principal problema d'aquest llibre és que pesa 1 Kg 200 g (por ahí, por ahí). Sí, això és un problema, perquè quan te'n vas de viatge i t'agrada dur-te un llibre amb l'equipatge de mà, i aquest llibre pesa més d'un kilo, tot se complica molt. Sobre tot si també dus una motxilla amb un ordenador portàtil. I si has d'agafar més d'un vol el mateix dia. I si has de córrer aeroport a dalt i a baix per no perdre el vol. En aquell moment penses: "puta llibre!!". Però, així i tot, Panteón ha viatjat molt: ha estat a Xipre, a Múrcia, a Màlaga i a Sète... Em sap greu, Panti, ja no viatjaràs més, ja t'he acabat!!

Passant al llibre com a tal, no té moltes coses més que afegir de lo que ja vaig comentar per Memòries II. L'acció ara transcorre principalment a Idhún, el món dels tres sols i les tres llunes, malgrat surt de tant en tant la Terra. Idhún segueix tan fabulós com sempre: criatures estranyes, races sorprenents, personatges interessants,... I, aquesta vegada, a més, els poderosos deus (6+1) que es tornen importants personatges de la trama. Tal vegada aquest tercer m'ha agradat més perquè els personatges són una micona més madurs, però hi ha estones que se m'ha fet una mica pesat (molta batalla, molta lluita, molt d'amorio triple).

De nou, els meus personatges favorits no són cap dels tres protagonistes, sinó alguns secundaris: el mag Shail (aquí m'ha agradat més que Alsan/Alexander, se siente!!) i la semi-yan Kimara, sense dubte!! I, repeteix, la història tri-amorosa se'n fa una mica massa novel·lesca i pesada... Ah, un altre personatge que m'ha entusiasmat es Eva, però tenint en compte que no apareix fins a la pàgina 939 del llibre, doncs no se pot dir que l’hagi gaudida molt...

L'Epíleg és molt bo, m'ha encantat que la història tanqui així. I com bé diu l'autora, les Memòries d'Idhún acaben aquí per molt que els fans amb acné s'empenyin en que hi hagi més. La història està acabada i ben acabada. No me'n puc imaginar un final millor.

Ara m’estic llegint un llibre de només 680 pàgines.