Tots hem perdut oportunitats interessants al llarg de la nostra vida. Oportunitats personals, laborals, afectives, socials, fraternals, sexuals,... Oportunitats perdudes n'hi ha de milers de tipus diferents. N'hi ha amb les quals podem viure tranquil·lament. N'hi ha que ens marquen per sempre. N'hi ha que es fiquen en el nostre cap per la resta de la nostra vida.
El penediment que generalment acompanya aquestes oportunitats perdudes és un sentiment ben fastigós. I, en molt de casos, no som conscients d'haver perdut una oportunitat fins després de bastant de temps. De vegades, quan fas la vista enrere i te'n dones compte que aquella resposta, aquell sí, aquell no, aquella decisió presa en un moment determinat ens va dur a perdre una oportunitat que, de cop i volta, se'ns obria davant o que fins i tot feia temps que esperàvem. Lo pitjor és quan, en el seu moment, no te n'adones de què has perdut una oportunitat. Simplement, sent que has pres una decisió o donat una resposta que fa que les coses siguin d'una manera determinada. I, molt probablement, si la resposta hagués estat una altra o la decisió pressa hagués estat diferent, les coses serien ben diferents.
Una de les pitjors coses de les oportunitats perdudes és que són úniques. Quan perds una oportunitat, tant si ets conscient com si no, sempre et queda l'esperança de pensar que hi haurà una segona oportunitat. Jo no hi crec en les segones oportunitats. Vull dir, tal vegada n'hi ha però, en general no hi hauríem de confiar... I, el pitjor del pitjor de tot, és si apareix una segona oportunitat i no ets conscient de què ho és... i la tornes a perdre. Una oportunitat perduda és un fàstic. Dues oportunitats perdudes sobre el mateix tema és simplement un desastre.
De vegades, costa tant distingir una oportunitat que és lògic que les perdem. Però de vegades són tan clares, hi ha tant de senyals o sensacions o el que sigui que t'indiquen clarament el camí i, en el darrer moment, pensam que no, que no pots ser, i feim marxa enrere. De vegades és només un gest, una paraula o una mirada el que marca la pèrdua d'una oportunitat que fa una mica de por que coses tant petites puguin influir d'una manera tan clara i brutal en les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada