Cel estelat

Una de les avantatges de viure al camp durant el meu exili cretenc és que la contaminació lumínica és menor i em permet gaudir del cel ple d’estels. Tampoc no és una situació ideal, perquè tenc l’autopista que passa per aquí a prop i està ben il·luminada, però més del que veig en plena Palma sí que és.

Entre això i que la meitat del temps que estic a ca nostra la pas al balcó, era inevitable que acabés mirant cap a dalt.

Tot va començar amb un estel fugaç... i després un altre! (Això sí, estels normals, blancs, no com l’estel fugaç verd que el meu veïnat va veure l’altre dia. Quina sort! I jo era just devora!)

Vaig veure el carro (l’Ossa Major) i em vaig dir... com se dirà allò d’allà devora? I vaig començar a fer cerques per Internet. I entre això i intentar aprendre grec, no m’avorreix gens!

Ahir, en meitat de la meva inspecció celestial va succeir una cosa ben curiosa: se’n va anar la llum de tota aquesta zona!! I no només de ca nostra (tanmateix no ho hagués notat, ho tenia tot apagat), sinó totes les cases de per aquí, les faroles de l’autopista,... tot! I no una vegada, sinó almenys 3. No em demaneu perquè, és d’aquestes coses que passen per aquí que no tenen cap sentit, o almenys jo no li trob! Però era ben guapo,això d’aquí a dalt! És veia més o menys el que surt aquí devora. L’horitzó és el que es veu pitjor i per damunt meu veia moltes més coses.

Avui torna haver llum i només veig alguns estels, aquí i allà. He de continuar investigant!

Per cert, amb les ulleres veig molt millor els estels, je, je, je! Ah, i la imatge la he treta d'aquí.