Els cretencs no és que manin malament... bé, sí, sí que manen malament. O almenys diferent a la resta del món. Realment el que passa és que tenen certes regles i que lo únic que s’ha de fer és seguir-les. Així, si qualsevol vegada teniu l’oportunitat de manar cotxe a Creta, heu de tenir en compte el següent:
- No hi ha carreteres bones i dolents, sinó que hi ha trossos de carretera en mal estat, trossos en estat penós, qualque trosset arregladet i fins i tot qualque carretera que, de cop i volta es converteix en un camí de terra! I això no m’ho han contat.
- No saps mai quan comença l’autopista i quan acaba. De cop estàs en ella, de cop és una carretera secundària.
- No facis cas, mai, a les línies que hi ha en terra. Actua com si no existeixen. Segueix al cotxe que dus davant.
- Això també serveix per les dobles línies contínues. No sé ben bé què signifiquen en aquest país, però NO signifiquen “prohibit passar per damunt”.
- Una carretera de 2 carrils pot dur 3 cotxes en paral·lel sense cap problema. En el cas de 3 carrils, pot dur almenys 4. Aquesta regla també serveix pels autobusos.
- Si veus un cartell que diu “XX 300 m” i tu vols anar a XX, no esperis que a 300 m hi hagi un altre cartell que digui “XX”. Simplement, quan creguis que han passat els 300 m, gira!
- Tenen stops, però no se sap ben bé la seva utilitat.
- Si en un moment determinat, no saps si passar o no perquè venen cotxes, passa, sempre passa! El mateix si no saps si tens preferència o no, no t’aturis a pensar, accelera!
- I sobre tot, i per damunt de totes les coses, mai, mai, indiquis amb els intermitents. Si ho fas sabran que ets un forani. I probablement els embullaràs.
Jo, què voleu, manant cotxe ja em sent com una cretenca més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada