Una de les coses que em va sorprendre molt abans de venir a Creta a fer feina és que no hi havia manera de trobar l’adreça exacta del lloc on venia a treballar. A la pàgina web només venia un apartat de correus i una estranya frase: “Former US base at Gournes” és a dir, l’antiga base militar americana de Gournes, un poble a uns 18 km a l’est de Heraklion, la capital de la illa.
I el que em cridava l’atenció és... perquè li diuen així? Sí, és clar, això vol dir que aquí hi havia una antiga base militar, però ara hi ha un centre d’investigació marina i un aquarium, perquè mantenen la coletilla “Former US base”? Dissabte, quan em varen acompanyar a visitar el centre ho vaig entendre: l’antiga base no està en funcionament, no, però encara està aquí! Què vol dir això? Això vol dir que hi ha una immensa àrea, aferrada a la costa, envoltada de barreres metàliques, pero d'accés lliure, plena d’edificis abandonats i destrossats, edificis com una discoteca, una bolera, vivendes, escoles, una “wood hobbies shop”, llocs de vigilància, estació de bombers,... tot el que vos pogueu imaginar. I en mig de tot aquest caos, de tot l’abandono i la desolació, hi ha escoles infantils, de secundària, l’escola de música d’Heraklion, un modern centre d’investigació científica i un nou aquarium.
Jo, què voleu, estic al·lucinada (i desconcertada) amb tot això que m’envolta però m’he adonat que defineix molt bé el caràcter illenc cretenc. Té un punt brutalment cutre, però també un punt brutalment encantador. M’encantaria veure la cara dels turistes que arriben aquí a veure l’aquari: bé, m’imagin que la mateixa cara que vaig posar jo l’altre dia! També vaig pensar que era jo la rara, que això no és tan estrany, però una conversa com el meu veïnat (un biòleg portuguès que també fa feina aquí) hem arribat a les mateixes conclusions: la vida aquí s'entén d'una altra manera.
Hi ha altres coses que em sorprenen de tot això. La reverència amb la qual la gent d’aquí xerra de la “Former US base”, quasi quasi amb misteri (que m’ha fet pensar en experiments militars i coses així. Aquí la imaginació vola lliurement!). Els cotxes aparcats davant les cases abandonades (cotxes nous, alguns molt bons, no sempre els mateixos). Les portes d’alguns dels edificis de vegades tancades amb pany, de vegades obertes. La gent que passa el dia a l’edifici abandonat aferrat a la platja (antic bar o xiringuito o ves-te’n a sabre què de la Former blablabla), descansant, fent torrades. La no massa nombrosa gent que hi ha a la platja (ja sospitava jo d’experiments radioactius i coses així!!). Res, coses estranyes que m’entretenen! Ahir em varen contar que és que durant algun temps la platja ha estat tancada perquè han trobat presència de coliformes a l'aigua (és a dir, que hi ha sortides d'emisaris i coses així). I em varen recomanar no nadar allà.
Per la xarxa he trobat un interessant i clarificador article sobre tot això, que vos recoman enormement i que dona una clara idea del que he intentat explicar. El podeu trobar aquí. Deu tenir un parell d’anys ja (perquè xerra d’un aquari que s’obrirà i ja està obert) i les coses, vos ho puc assegurar, no han canviat massa!!).
Deix algunes fotos, ja en penjaré més, que encara he de fer moltes d'aquest lloc fantasma.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada