Pareix mentida, però ja fa tres dies que sóc per aquí! O fa més??
Increïble, però no sé què escriure.
Així que em quedaré amb paraules clau.
Una imatge: aquesta d’aquí devora, la primera imatge que vaig tenir d’aquesta illa des de l’avió: em va parèixer grossa i amb muntanyes altes, molt altes. De fet, té un parell de muntanyes de devers 2500 m.
Sons: tres: les cigarres (*) que durant tot el dia peguen crits, els avions que no paren de passar per aquí damunt i els cotxes que no aturen tot el dia per l’autopista d’aquí davant.
Una sensació: calor, fa calor, però és més sec que a casa, per tant se dur bé.
Un ritme: si Mallorca és l’illa de la calma, aquesta és l’illa de la tranquil·litat absoluta! La cara que he posat quan m’han dit que aquí comencen a fer feina de 9.30 a 10!
Un privilegi: escriure això asseguda en un balconet, de vespre, mirant els estels (si són els mateixos!) i la mar (val, ara de vespre no la veig, però de dia sí!). (Per cert, gràcies a COSMOTE tenc internet a bon preu des del meu balcó).
Un segon privilegi: tenir la platja a dos minuts (a peu) de la feina... malgrat avui m’han recomanat que no em banyi allà, però això ja dona per un altre post...
(*) Dic cigarres al que en castellà es diu cigarra –com la del comte de la cigarra i la formiga-, però termcat, diu “Per aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l’ús del nom científic”, és a dir, Philaenus spumarius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada