Fa un temps, quan es va posar de moda “El Código Da Vinci” de Dan Brown, varen començar a proliferar llibres de temàtica semblant, que tractaven d’ordres secretes i misterioses, d’estranyes implicacions eclesiàstiques en fets curiosos i sorprenents i de re-interpretacions de la vida i els fets de personatges històrics. Va ser en aquell moment quan vaig decidir que no em compraria cap altre llibre d’aquest tipus. “El Código Da Vinci” em va parèixer entretingut en el seu moment, el tema de jugar amb fets i personatges històrics i donar claus i enigmes per resoldre misteris em pareix prou atractiu, però no per estar llegint sobre el mateix contínuament.
Quan vaig veure aquest llibre per primera vegada, vaig pensar que es tractava d’un llibre d’aquest tipus, malgrat em cridava l’atenció que l’acció transcorregués a Barcelona i el personatge històric a reinventar fos Gaudí. Poc abans de partir cap aquí el vaig tornar a veure i em va parèixer un llibre prou manejable (edició de butxaca) i llarg com per tenir-lo de company de viatge.
La història que conta és una mica tot el que he posat per aquí dalt. Parteix d’una premissa interessant: I si la mort de Gaudí no fos un accident? I si fos un assassinat? I a partir d’aquí ordres secretes, bons molt bons i dolents molt dolents, misteris, símbols, Barcelona, història mesclada amb ficció, arquitectura, profecies,... Bàsicament el que m’esperava. He llegit crítiques molt negatives d’aquest llibre, i poques coses positives. Per a jo ha estat un llibre entretingut, d’aquest típics per l’estiu, que em va fer el dia de viatge més curt i m’ha acompanyat en un llarg dia de platja, així que no em puc queixar. Es llegeix fàcilment, entreté i em va deixar amb unes ganes boges de tornar a Barcelona i revisar tota l’obra de Gaudí exhaustivament. Perquè això és el que té aquest llibre (com alguns de Dan Brown): el fet d’utilitzar en la trama llocs habituals i famosos, re-interpretar simbologies i escultures i descriure al llarg de l’obra llocs comuns de ciutats conegudes, fa que miris aquestes ciutats, aquestes obres amb una curiositat que abans no tenies.
A jo Gaudí sempre m’ha cridat l’atenció. De petita, record haver passejat amb certa freqüència fins a la Sagrada Família i contemplar-la amb sorpresa per tota la seva magneficiència. Ja més grandeta, en un viatge d’estudis vaig tenir l’oportunitat de conèixer millor algunes de les seves obres. Record que als meus 16 anys vaig quedar totalment fascinada amb el Palau Güell. I és que aquest llibre és ficció, però per jo tota l’obra de Gaudí està plena de màgia i energia. Val la pena mirar-la i remirar-la. S’ha escrit molt de la seva obra i són milers els turistes que la fotografien, però no per això se l’ha de veure només com un tòpic, com els típics llocs que és obligatori visitar. Tal vegada per això em va marcar tant el Palau Güell, perquè no és de les obres més conegudes però per jo va ser de les més màgiques. Realment quasi no record res d’aquell edifici i les fotos que en vaig fer es velaren, però em va quedar una sensació màgica difícil d’oblidar.
Tornant al llibre, la prota María, m’ha parescut una mica fluixeta. El prota Miguel em fa molta gràcia: matemàtic ex-campió d’Espanya d’esgrima. Ja, ja, ja per a una ex-estudiant de matemàtiques i ex-tiradora (bé, només durant un parell de mesos, però ho vaig intentar) té molta gràcia això. És curiós, aquest prota ha aconseguit fer dues coses que jo he intentat i que al final vaig deixar. Per això he sentit una estima especial cap a ell! Això sí, m’he passat tot el llibre amb dues preguntes: campió d’esgrima però, de què? De sabre? D’espasa? O de floret? Perquè són tres armes ben diferents, tant elles com la seva forma de competir... (jo vaig fer espasa, el floret em pareixia molt avorrit i era una època que pràcticament no existia competició de sabre femení). I l’altra pregunta, més que pregunta, inquietud... com es posi ara el ex-campió aquest a lluitar amb una espasa de veritat serà massa! Massa típic i massa increïble! Ja, ja, ja, al final no ha estat per tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada