“Quisiera que alguien me esperara en algún lugar” d’Anna Gavalda

He estat un parell de setmanes sense llegir. Vaig acabar el darrer llibre just abans de partir de campanya i durant aquesta, malgrat vaig sentir la necessitat de llegir, no vaig tenir forces per començar cap llibre de nou dels dos que em vaig dur. En tornar, finalment, m’he llegit un d’aquest llibre. Un llibret curt que m’he menjat en un parell de dies.

Vaig comprar aquest llibre simplement perquè m’agradava el títol, així de clar i senzill. Em pareixia un títol molt guapo, una frase molt encertada i un pensament que, perquè no, se’m feia fàcil de fer meu. No sabia ni qui era l’autora ni que era un llibre de relats curts.

M’agradan molt els relats breus, la capacitat de sintetitzar històries complexes en poques pàgines, contant poc i suggerint la resta.

Els relats d’aquest llibre m’han parescut, en general, tristos, molt tristos alguns tristíssims. Alguns m’han agradat una mica, altres bastants, d’altres no massa, n’hi ha que no m’han agradat gens. En general, són històries bastant incisives, històries de tragèdies i plaer, en ocasions massa extremes. No m’ha entusiasmat massa, la veritat. No sé si em compraria una novel·la d’aquesta autora. Tenc la sensació que les seves temàtiques o m’encanten o les avorreix, m’ho hauria de pensar una mica.