Matinada

Aquesta és una de les primeres cançons que vaig aprendre a sonar amb les xeremies ja fa uns anys. Des del principi, es va convertir en la meva cançó favorita i, amb el pas del temps i malgrat he après i escoltat moltes altres cançons, segueix essent la meva favorita, especialment quan la tocam a ritme lent i pausat, malgrat que com a jota també m’agrada prou. La he sonada centenars de vegades i així i tot em segueix encantant.

Fa també temps que pens, i crec que coment, que si qualque dia em cas (juajuajua) aquesta és la cançó que m’hauria d’acompanyar. És una cançó prou solemne per a un acte així i per jo bellíssima. Com que de moment no tenc cap intenció (ni, essent sincera, cap oportunitat!) de casar-me, m’he de conformar en sonar la cançó en les noces dels altres. Sentir les xeremies a una església són un espectacle. I sonar-les és un autèntic luxe. Dissabte passat, acompanyàrem a una núvia mentre entrava a l’església de Valldemossa amb aquesta cançó. No hauria de ser jo qui digués que va quedar preciós, però... va quedar preciós!

Quasi, quasi me plantejaria casar-me només per escoltar aquesta cançó en un dia tan important!

Per cert, aquesta cançó va formar part de la banda sonora d'un capítol de la sèrie "Cuéntame". I podeu trobar la partitura i en format midi (és clar, no és el mateix!) aquí (pàgina, ja que hi som, molt recomanable).

La foto, feta meva, és d'una colla de xeremiers en el mural pintat per Massanet al Centre d'Interpretació de Cabrera, de la Colònia de Sant Jordi, que ahir es va inaugurar. D'això ja en xerraré un altre dia.