Fa ja uns anys, durant una temporada ben llarga no sentia xerrar de res més que no fos aquest llibre. Diferents persones de diferents àmbits i en diferents contexts comentaven que aquest llibre era una passada i que m’ho hauria de llegir. No el vaig cercar massa, però com que tampoc el vaig trobar, me’n vaig oblidar.Fa poc temps, amb l’estrena d’una pel·lícula basada en aquest llibre (que per cert, no he vist) vaig començar a veure per les llibreries aquest llibre en un format que jo odiï: amb la portada de la peli (i no amb una portada tan guapa com la d’aquí devora). Vaig deixar passar un temps prudencial, pensant que segurament el podria trobar fàcilment sense la portada de la peli i, en veure que no era possible, vaig decidir comprar-lo així.
Seda és la història de Hervé Joncour, un home que recorre mig món com a comerciant de cucs de seda. Però crec que, en aquest llibre, en el fons és el que es conta, i lo important és com es conta.
En part és una història d’amor, o dues. En part és un llibre d’aventures. En part és la vida de Hervé. És d’aquest llibres en què em puc llegir la mateixa frase quatre vegades, no perquè no l’entengui (que podria ésser...) sinó perquè m’agrada molt cada frase com està construïda. D’aquest que pots gaudir fins i tot de com estan col·locats els punts o de la mateixa estructura de la història. Com posa en la contraportada, no és una novel·la, ni tan sols un compte, és una història. I una història contada per qualcú que gaudeix molt contant històries. Es nota.
Crec que el títol no és només la feina del protagonista de la història, sinó que descriu a la perfecció el mateix llibre. És com la seda, suau, dolç, quan et toca la pell quasi ni ho notes, només sents una sensació agradable que t’agradaria que perdurés molt de temps. Val la pena llegir-lo. Sent curiositat per veure la peli, però no serà el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada