"La Brújula Dorada" de Chris Weitz

Vaig sentit curiositat cap a aquesta pel·lícula des del primer moment que vaig sentir que s’estava filmant degut, en gran part, a que ja coneixia la trilogia “La materia oscura” (m’encanta el títol original “His Dark Materials”) de Phillip Pullman, en el primer volum de la qual (“Luces del Norte”, “Northern Lights” en la seva versió original, “The Golden Compass” en la publicació als USA) es bassa aquesta peli.

La història es desenvolupa en un món en el que tots els humans tenen la seva ànima fora del cos, els daemonions, uns animalons (del sexe oposat al seu amo) que es poden transformar en diferents espècies quan són nins, fins que agafen una forma fixa d’adolescents. La protagonista és Lyra Belacqua (per jo, pronunciat sempre Lira, no Laira, com diuen a la peli), una pre-adolescent òrfena que viu a un College d’Oxford. L’aparició de l’oncle de la nina, Lord Asriel, el seu intent d’assassinat pel part del Magisteri (l’organisme que comanda aquest món), l'aparició d’una misteriosa dona, la senyora Coulter, la desaparició de dos amics de Lyra i els misteris que envolten el Polvo, una estranya partícula elemental, l’existència de la qual no agrada massa al Magisteri, canviaran per sempre la vida de Lyra, així com la presència de l’aletiòmetre, la brúixola daurada de la que parla el títol de la peli. Bruixes i ossos cuirassats són altres de les criatures que poblen aquest fascinant món.

Em vaig perdre la peli en la seva estrena al cine i ara he tingut oportunitat de veure-la. M'agradat molt. Em sorprén bastant que no hagi tingut tot l’èxit que es mereix i, la veritat, em preocupa una mica que no es rodin les dues seqüeles. Trob que és una història que val (molt) la pena, la de la trilogia de Phillip Pullman. Òbviament una adaptació cinematogràfica sempre serà això, però trob que és més que digna, amb uns actors fantàstics (des de Nicole Kidman fins a Daniel Craig, passant per la nina Dakota Blue Richards i un parell d’actorassos com Ian McKellen –m’encanta aquest home!-o Christoper Lee). La veritat és que és una història difícil, no perquè sigui ciència ficció, sinó perquè tracta temes delicats i polèmics i, segons avança la trilogia, te n’adones que no és una història infantil, sinó una gran metàfora complexa sobre la vida, la mort, la religió i els orígens de la vida. Per això sent molta curiositat veure com resolen les 2 següents parts, perquè tracta temes molt seriosos i importants i no és queda només en una peli d’aventures. Ja va haver certa polèmica (religiosa) amb aquesta primera peli, així que el que pot venir a continuació pot ser encara pitjor.

Però també hi ha “peros”, és clar! Hi ha coses que no m’han agradat massa, com el començament, on t’expliquen massa de la història. Com pot ser que ja des del primer moment et diguin que hi ha “muchos mundos paralelos en el universo”?. Li lleva una gran part del misteri a la història i et prepara per les següents parts (jo, quan vaig començar a llegir el segon llibre vaig quedar totalment desconcertada... comença en un Londres amb humans sense daemonions!). Tampoc no m’ha agradat el final, així tan a l’aire, res a veure amb el del llibre. I també hi ha bastants de canvis que poden influir en les successives seqüeles fílmiques... si és que n’hi ha! Tampoc m’han agradat alguns canvis en la traducció de noms com aletómetro o brújula dorada en lloc del aletiómetro dels llibres (que jo recordi, en els llibres no es menciona el aletiòmetro com a brúixola daurada, però fa temps que els vaig llegir) o gipcios (en els llibres giptanos). Així i tot, val la pena passar una bona estona amb Lyra i les seves aventures.