El que m’agrada dels llibres de Marian Keyes és que són el que t’esperes: històries amenes, divertides, de personatges simpàtics, protagonistes femenines que es mengen molt el cap i a les quals lis passa de tot. No és gran literatura, ni els arguments són hiper-originals, però són una manera entretinguda de passar hores d’estiu. Necessitava un llibre aquest, despreocupat, poc seriós, sense pretensions, després del darrer que vaig llegir, massa real i impactant (i fabulós).Na Lucy Sullivan, té 26 anys i comparteix un pis a Londres amb dues al·lotes com ella: joves fadrines, despreocupades, amb feines que només lis serveixen per guanyar diners que després es gasten en roba, capritxos, festes i begudes. Un bon dia, na Lucy i unes amigues se’n van a una pitonissa, que li prediu que es casarà en aproximadament un any i mig. A partir d’aquí, pareix que la vida de na Lucy es centra en descobrir si el vaticini es farà realitat i, sobre tot, qui serà ell?
Crec que aquest és el llibre que més m’ha agradat dels que he llegit de Marian Keyes. La protagonista se’m fa molt simpàtica (probablement també és que és la més propera a la meva realitat), els secundaris m’encanten (des de les companyes de pis, fins les companyes de feina, passant pel seu millor amic, el típic amic gay, alguns dels possibles candidats al casament, i els seus pares), té parts divertides, entretingudes, còmiques i fins i tot una mica de drama (el pare alcohòlic, les depressions de na Lucy) que li donen al llibre un punt, per jo, una mica més seriós, o almenys realista, que els altres que m’havia llegit.
Òbviament, no és la novel·la del segle, ni una història espectacular, però què voleu, és estiu, enguany no tendré vacances i tirar-me en la platja, llegint coses entretingudes, és un dels grans plaers de la meva vida en general i, concretament, de l’actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada