Surrealisme

D’ençà he arribat a Creta, almenys un pic per setmana tenc qualque experiència surrealista o directament friki. El més surrealista de tot és, per jo, tota la zona que envolta al meu nou lloc de feina, del que no em cansaria de xerrar i que ja he mencionat aquí, però hi ha coses més concretes. Com ara escoltar el “Chiki-chiki” a una ràdio grega conduint per tortuoses carreteres o la festa de dissabte vespre, que per jo va ser una de les experiències més almodovarianes que he viscut a la meva vida. Però el que és surrealista total és el sistema de tiquets d’autobusos cretencs.

No em queixaré del seu servei, són bastant puntuals, moderns i amb aire acondicionat i te poden dur per tot arreu (amb paciència, perquè les distàncies aquí són molt grosses), però el tema dels tiquets... A veure, de l'aturada que tenc més a prop a Heraklion (la capital) el viatge val 1.70 €. Això vol dir que arriba l’autobús, te puges (per la porta de darrera), et seus on te diu el (diguem-li) revisor-venedor-de-tiquets i esperes a que ell li faci ganes cobrar-te. Quan li pagues, te dona el o els tiquets. Normalment “els”. El primer dia, jo vaig comprar el tiquet a un mini-market de devora la meva aturada i em varen donar UN tiquet que posava 1.70. A la tornada, el revisor-venedor-de-tiquets em va donar un de 0.90 i un de 0.80. Un altre dia, un de 1.60 i un de 0.10. Però el millor va estar quan a la mateixa aturada ens vàrem pujar 4 persones i... ens va donar dos tiquets – un de 5 i l’altre de 1.80, (crec) per totes quatre!!! (això sí, cobrant-nos per separat!). Per desgràcia, no me’l vaig quedar jo.

Estic guardant els tiquets cada vegada que vaig a Heraklion, a veure quantes combinacions puc aconseguir sense repetició...