BSO “El Greco” de Vangelis

És curiós, des de que tenc el blog escric molt més sobre cinema i sobre llibres que sobre música, quan probablement he passat i pas més temps escoltant (o fins i tot sonant) música que no llegint llibres o mirant pel·lícules. Probablement és perquè la música està totalment integrada en el meu dia a dia: escolt música moltes hores, sobre tot fent feina. També quan agaf cotxe. I ara aquí, també cada vegada que vaig tota sola en bici, en bus o a peu a qualsevol banda –o sigui, quasi sempre!-.

Supós que també és perquè els llibres i les pelis els començ i els acab, són un cicle tancat, que es pot repetir o no. En canvi, puc escoltar les mateixes cançons una vegada i una altra i una altra. Una cançó comença quan arriba a jo i acaba en el moment que em cans d’escoltar-la. Poden ser hores, dies o anys després. O tal vegada no acaba mai.

M’encanten les bandes sonores de les pelis. És una afició que tenc des d’adolescent. Amb el temps, els gustos canvien i te canses de cançons, però en general, la música de les pel·lícules és suficientment extemporània per poder escoltar-la en qualsevol moment. És clar que hi ha bandes sonores molt diferents, des de pures recopilacions de cançons més o menys conegudes a vertaderes obres mestres creades especialment pel film en qüestió. I m’agraden tant unes com les altres.

Tot aquest rollo bé perquè, l’altre dia, després de revisar “Blade Runner” i enganxar-me de nou a la meravellosa banda sonora creada per Vangelis, em vaig demanar quines bandes sonores havia composat aquest músic grec. La fama de les seves bandes sonores em feia suposar (erròniament) que el seu treball cinematogràfic era més extens que el parell de bandes sonores seves que jo coneixia. Però no. És ben magre (cosa que, dins aquest context, no és ni bona ni dolenta). Però vaig descobrir una banda sonora recent, d’una peli greca (per cert, amb actors també espanyols) anomenada “El Greco”. Una peli que no conec ni he vista, però vaig decidir cercar la banda sonora. Quin millor país per trobar-la que a Grècia? I la vaig trobar. A la primera.

És una banda sonora curiosa, estranya. D’aquestes que no pots escoltar ni en qualsevol banda ni fent qualsevol cosa. Té qualque punt que em recorda a “Blade Runner” (obvi?) però també li he trobat qualque cosa de “La Misión” d’Ennio Morricone, una de les millors bandes sonores del món. Encara la estic gaudint a poc a poc per treure-li el suc. Però té bona pinta.