Los "cretos" me confunden

Un dels avantatges que té viure a una illa és que és bastant difícil sortir d’ella de manera involuntària. Et pots perdre per carreteres, donar voltes i voltes però tot d’una veus la mar, saps que per allà l’illa s’acaba i millor vas cap a una altra banda. I que no t’has sortit de l’illa. Així i tot, no és trivial això d’orientar-se a una illa com Creta. Bé, una manera infalible és mirant les plaques solars, perquè aquí, tothom té plaques solars (tan caòtics en algunes coses, tan avançats en altres), fins i tot al cutre-complexe de cutre-apartaments on jo visc:

Les plaques solars estan totes orientades cap al sud, així si te perds, sempre tens una pista!

Però, en general, en una illa tan grossa no basta sabre si vas cap al nord o cap al sud. La següent opció són, és clar, els mapes. Per jo, el principal problema dels mapes cretencs és que no sempre reflecteixen la realitat: te’n vas feliçment per una carretera suposadament principal i de cop, te trobes amb això:


O sigui, carretera en construcció. "Ai, què bé!", penses, "què folklòric que és això". Com que no saps què fer, fas el que fan els locals: continuar tranquil·lament:

Segueixes cap endevant i ja et trobes amb això:


Això ja acollona una mica... I si realment la carretera acaba de cop? I si els mapes menteixen i aquí NO hi ha una carretera?

De vegades, has d'esperar que acabin de fer la carretera i, en aquesta illa, les coses tenen el seu propi ritme, és clar ("sigá, sigá"):


Òbviament, els mapes no reflecteixen les (nombroses) obres que hi ha en curs, però crec que els que els varen fer li varen posar molta imaginació.

Però a tot t'acostumes i el dia que et trobes un semàfor en mig d’una carretera de muntanya ja penses "Oh, què és de guapo això!". I tampoc no li dones molta més importància.


Per tant, vist els inconvenients dels mapes, la darrera opció és fer cas dels cartells, escrits en grec o en transcripció a l’alfabet llatí. Quan comences a entendre una mica les lletres gregues, te n’adones de què això de transcriure de l’alfabet grec al llatí no és, ni molt menys, una ciència exacta. Exemple: Χανιά, que en Greeklish s’escriuria Xania, normalment apareix transcrit com a Chania, però també es pot trobar com a Hania o fins i tot (en una de les meves guies) com La Canea. Altre qüestió és perquè alguns cartells estan transcrits i altres no, com se decideixen els noms de quins pobles es transcriuen i quins no? Els que no es transcriuen són llocs censurats pels no greco-parlants?

De vegades, però, els cartells t'embullen més que t'ajuden, perquè si et trobes això:


i vols anar cap a la ja citada Chania, cap a on vas? 1 km serà el responsable de la decisió que prenguis? (Òbviament, als mapes les dues carreteres surten dibuixades igual, cosa que no vol dir absolutament res).

O si vols anar a Palaiochora i et trobes això:

cap on tires? Quatre quilòmetres marquen la diferència?

L’altra dia, arribant a la mateixa Palaiochora, un cartell senyalava “platja” cap a la dreta, just devora d’un altre que senyalava “platja” cap a l’esquerra. És clar, tot té una explicació en aquesta illa, i és que Palaiochora es troba en una petita península amb dues platges paral·leles, el que passa és que una és de pedra i l’altra d’arena. Aaaah!

Per tot això, de vegades, els cretencs em confonen. Però jo sóc més forta!