Museu Marítim de Creta

Dissabte vaig manar cotxe durant un parell d’hores per acomiadar-me de la ciutat més guapa d’aquesta illa: Ηανιά (Chania o Hania).

A més de passejar-me pels seus carrers i gaudir dels seus colors, renous i silencis, vaig anar a veure el Museu Marítim de Creta.

L’exposició està dividida en una planta baixa dedicada a la relació de Creta amb la mar, ordenada de l’època més moderna a la més antiga, i d’una exhibició de closques i altres tresors marins (com un tauró dissecat). Aquesta part em va agradar bastant, malgrat que la vaig trobar en general massa bélica. La planta superior està dedicada pràcticament en la seva totalitat a aspectes bèlics, cosa que a jo no m’agrada especialment. Malgrat això, la reproducció del pont d’un destructor me va encantar (vaig jugar una estona amb el botonet de Morse fins que me’n vaig adonar que hi havia un cartell que deia “No tocar”), així com un parell de reproduccions de vaixells pesquers. Hi havia, a més, una exhibició dedicada a la batalla de Creta.

He de dir que el primer que vaig pensar és “oh, no, més rotllo bèlic, no!”, però al final vaig decidir entrar-hi i vaig descobrir una part de la història d’aquesta illa totalment desconeguda per jo.

No m’enrotllaré aquí amollant un monogràfic d’història cretenca, ja que no és ni d’enfora l’objectiu d’aquest blog, però sí diré que aquesta batalla va tenir lloc al maig de l’any 1941, quan les tropes alemanyes invadiren l’illa. No fa falta explicar que Creta ocupa una posició estratègica dins el Mediterrani i que el seu control és el que aquesta ocupació cercava. A la batalla, l’exèrcit alià estava format per anglesos, nord-americans, australians i nova zelandesos. A més, és clar, dels valerosos i braus cretencs, herois tant forts com la muntanya Psiloritis (no ho dic jo, ho deia el Museu)... La batalla va acabar amb la fugida d’aliats i refugiats cap a Egipte, via els ports del sud de l’illa.

Què voleu, aquesta història i, sobre tot, l’exhibició sobre ella al Museu, molt completa, clara, entretinguda i relativament objectiva m’han fet entendre una mica més el caràcter cretenc. I m’ha fet situar en el seu context clar alguns dels llocs i coses que he vist en aquesta illa: el Monestir de Moni Preveli al sud de l’illa (on els monjos varen ajudar als aliats i als refugiats), la multitud de monuments dedicats als caiguts (sobre tot en algunes zones concretes, com el Vall d’Amari i a zones del sud) o els cartells en grec i alemany a un poble al centre de Creta (del que ara no record el nom), que va quedar totalment devastat per les tropes invasores.

Aquesta illa ha tingut habitants i invasors de tot origen, com venecians o turcs, però tota aquesta història se’m fa molt llunyana, com per entendre-la realment o relacionar-la amb la Creta actual (excepte pels edificis que deixaren com a herència). En canvi, la història d’aquesta batalla em pareix suficientment recent com per situar-la en un context històric clar. I, què voleu, pensar en aquests tranquils i poc estressants habitants com herois i lluitadors valerosos, forts i defensors de la llibertat em fa sentir una mica més d'afecte per ells.