"Australia" de Baz Luhrmann

Mig any sense anar al cinema... quina barbaritat! Crec que en tota la meva vida no havia estat tant de mesos sense anar-hi. O tal vegada sí.

Però... quina emoció, això d’anar al cinema! Llàstima que arribés una mica marejada (ara me mareig en cotxe??) i se’m llevessin les ganes de menjar crispetes, que sinó hagués estat perfecte!

I, per començar la meva nova vida cinèfila (bien!), un peliculón: Australia. O això en deien...

Però és que clar, quan te diuen que ens trobem davant una pel·lícula en la línia de “Lo que el viento se llevó” (Gone with the wind) ja t’esperes la pera limonera. I no. Ni és pera ni és limonera.

He decidit no posar a parir la peli perquè em cau bé na Kidman, em cau bé el director i en Hugh Jackman... no em cau del tot malament (no té el cap massa petit per tant de múscul aquest home?).

I perquè també té coses que m’han agradat, és clar!

Coses que no s’han de fer quan filmes una superproducció:

- Prendre’s la peli a catxondeo: com al principi, que pareix que no se la prenen en serio ni ells mateixos, fins i tot amb un punt d’exagerar els tòpics que defineixen als protagonistes

- Creure’s que la peli farà història: hi ha un parell d’escenes de “Ei, feis-lo bé que estam fent una mega-arxi-súper-osea-producció!”

- Matar un secundari cada deu minuts. Tots sabem que els secundaris estan per morir-se i donar glòria als protagonistes, però tampoc ha de parèixer això “Diez negritos”... qui morirà ara?

- Fer-nos (intentar) creure que un dels protagonistes mor a meitat de metratge. Que no, que no ens ho empassem!

- Fer que el prota masculí, matxote i sexy (?) plori: no, senyor, els metro-sexuals sensibles no tenen cabuda en una super-producció!

- Fer que el dolent sigui tan dolent que fins i tot se carregui a un altre dolent. Mira que era dolent...

Igual és que m’estic tornant insensible. Igual és que duc massa temps sense anar al cinema. Igual és que m’estic fent gran. Però la peli tampoc no és per tant.

Però he d’admetre... que m’ho vaig passar molt bé. Que és una peli visualment molt agradable, entretinguda, bastant bé estructurada i que et fa passar una estona ben bona. Els actors ho fan bé, el nin és una monada, té qualque moment semi-màgic curiòs, els paisatges són esplèndids i ben segur que guanyarà un parell (mallorquí) de premis. Que igual es mereix i tot... com que no he vist massa pelis darrerament, no puc comparar.