dijous, 22 de gener del 2009

"Next" de Michael Crichton

Vaig trobar per casualitat aquest llibre a un aeroport, mentre matava el temps esperant un avió que no arribava, degut a una vaga no declarada. Feia poc més d’un mes que Michael Crichton havia mort i encara recordava la sorpresa que m'havia produit la inesperada notícia (1). Una mica com a homenatge i suposant que era el darrer llibre que havia escrit, vaig comprar-lo.

M’agraden els llibres de Crichton, especialment els de ciència-ficció. Suposo que el fet que fos científic (metge) li donava una visió diferent a un escriptor “comú” i l’impulsava a investigar i a crear històries irreals bastant creïbles o almenys probables. Per jo, “Esfera” és una de les millors històries de ficció científica que he llegit mai.

Fa un temps, abans que el canvi climàtic fos la (pràcticament) única notícia de caire científic que circulava pels mitjans de comunicació, la manipulació genètica era el tema (científic) de moda. “Next” tracta sobre aquest tema, sobre les seves possibles conseqüències i sobre totes les qüestions ètiques que planteja. I ho fa mitjançant diferents històries, unes millors que altres, unes més reals que altres, unes més interessants que les altres, amb nombrosos personatges que es creuen i tornen a creuar (o no). M'ha parescut un llibre interessant i entretingut, en ocasions massa asèptic, amb un llenguatge de vegades molt fred, quasi científic. Això sí, les opinions finals de l’autor sobre l’enginyeria genètica (acompanyades d'un bon munt de referències bibliogràfiques) ben valen una llegida.

M’ha fet gràcia que per damunt de la reflexió que (inevitablement) et planteges quan llegeixes un llibre com aquest, el que més m’ha fet pensar és la influència que els mitjans de comunicació tenen sobre el món en general i la ciència en particular. A dia d’avui, pareix que l’enginyeria genètica no interessa a ningú (fora de l’àmbit purament científic, vull dir). En canvi, tot és canvi climàtic. Què vendrà després?

(1) {Notícia que, com moltes altres, sempre recordaré amb un “jo era a Creta quan va passar això”}.