Escòcia

A Escòcia, durant desembre, fa fred. I hi ha molt poques hores de sol. I el sol no puja gaire per l’horitzó. I no encalenteix.

Això és tot el que puc dir d’Escòcia.

Bé, menteixo.

Puc dir que hi vàrem fer moltes hores de feina, que ens vàrem cansar molt i que vàrem aconseguir fer una excursioneta quasi tots plegats. Ah, i que Aberdeen no és, ni molt menys, tan lleig com m’havien dit.

Una excursió a Slains Castle, on suposadament Bram Stoker va escriure un llibre fabulós, Dràcula. No m’estranya que aquells paisatges freds, quasi desèrtics, els impressionants penya-segats, el vent fred i les postes de sols màgiques l’ajudessin a escriure un llibre així. Jo també ho hagués fet. El castell, malgrat en ruïnes, ben mereix una visita. I malgrat el fred, malgrat els xarcos (o bassals) gelats, malgrat . O precisament per tot això! I l’oportunitat de veure marsopes, malgrat fos de molt enfora, i el morro d’una foca que passejava per la zona també va fer que l’excursió valgués la pena. I la companyia també, és clar!

També puc dir que hi vull tornar, que vull conèixer més castells, més pobles, més ciutats, més penya-segats i més Escòcia.