Neu al nord d'Itàlia

El mes passat (o hauria de dir l’any passat?), després d’una llarga reunió a un monestir al nord d’Itàlia, on feia fred (molt) i no teníem ni televisor per entretenir-nos els vespres, va nevar.

Per jo, veure nevar és tot un esdeveniment. He vist nevar molt pocs pics a la meva vida i crec que mai de la manera que ho vaig viure el mes passat. Per això em va il·lusionar com a una nina petita, per això en vaig fer fotos i fotos i per això no podia evitar somriure cada vegada que trepitjava la neu que acabava de caure. Cric, cric, cric, cric. Hi ha un so més meravellós que les pròpies trepitjades damunt la neu blanca i fresca?

Això sí, veure l’aeroport de Milà ple de neu i boira em va fer témer pel meu vol, però afortunadament, això va ser dos dies abans de tot el caos que es va muntar allà (i en molt d’altres aeroports europeus). Però això és una altra història.

Ah, i la meva maleta se va perdre en arribar a Itàlia. I en tornar. Però això també és una altra història.

Per cert, aquest és el primer post del 2010. Que ens dugui molta pau, amor i molts de posts pel blog! I, sobretot, salut, que és el que més he de menester en aquest moments. Feliç 2010!