De viatge a Bulgària

Al viatge d’anada, vaig trigar quasi 20 hores en arribar al meu destí.
Al viatge de tornada, vaig trigar quasi 18 hores en arribar al meu destí.

Al viatge d’anada, me’n vaig trobar a l’aeroport de Barajas-Madrid a Andoni Zubizarreta, un dels pocs futbolistes retirats que seria capaç de reconèixer pel carrer.
Al viatge de tornada, me’n vaig trobar a l’aeroport de Barajas-Madrid centenars de seguidors de l’Intern de Milà i del Bayern de Munich que anaven a la final de la Lliga de Campions.

Al viatge d’anada, vaig pitar quatre pics en un dels tres controls que vaig passar, en els quals em varen fer treure el portàtil i els potets amb líquids i em varen fer llevar cinturó, rellotge i jaqueta.
Al viatge de tornada, no vaig pitar en cap dels tres controls que vaig passar, en els quals em varen fer treure el portàtil i els potets amb líquids i em varen fer llevar cinturó, rellotge, jaqueta i sabates.

Al viatge d’anada, vàrem fer una aturada de quasi sis hores a Budapest, que vàrem aprofitar per pegar un bot al centre de ciutat on diluviava, no vàrem veure res i vàrem viure experiències tan surrealistes que quasi millor ni recordar-les (entre elles, agafar un taxi il·legal per tornar a l’aeroport).
Al viatge de tornada, vàrem fer una aturada de més de quatre hores a Budapest, que vàrem aprofitar per fer una mica de feina, malgrat ens quèiem de son damunt el portàtil.

Al viatge d’anada, el nostre avió Budapest-Varna era tan petit que pareixia més un jet privat que un avió comercial. I es movia com una batedora.
Al viatge de tornada, el nostre avió Budapest-Varna era tan petit que pareixia més un jet privat que un avió comercial. Però no es va moure gens ni mica.

Ja ho diuen això de què quan viatges, lo important és el camí!
A la foto, farola de Budapest. Una de les poques coses que vaig veure d’aquesta ciutat (que no sé com qualificar).