I de nou...

Encara ni he tingut temps d’escriure sobre la meva estada a Varna (Bulgària) i ja estic tornant d’un nou viatge.

Aquesta vegada, però, l’experiència ha estat molt diferent a qualsevol dels meus viatges anteriors.

Perquè el meu darrer viatge laboral m’ha dut, de nou, a mars cretenques.

Estic a Creta.

De nou.

M’ha costat fins i tot assimilar-lo.

Dos dies de relaxació, vacances, records i descans.

Cinc dies de feina, estrés, feina i ocasionals banys a la piscina de l’hotel.

Un dia per Creta i jo. Caminant per un dels paisatges més impressionants d’aquesta illa. Per pensar, per decidir, per valorar. Per trobar-me a jo mateixa, per posar-me al límit i descobrir les meves capacitats.

I ara, a l’aeroport, esperant el meu vol i enyorant ja una illa en la qual, una vegada més, deixo un trosset del meu cor, una part de la meva vida. Perquè, per si encara no vos havíeu adonat, Creta ja forma part de jo mateixa.

A la foto, conduint per una carretera cretenca, fa ja una setmana. No sabeu lo molt que ho enyorava això de conduir a la cretenca!