En plena voràgine laboral viatgera, me trobo a jo mateixa amb moltes ganes d’escriure, moltes fotos que triar i penjar, molts de moments per recordar que se succeeixen tan ràpidament que pràcticament no puc ni gaudir-los.
I com que no sé quan tindré temps d’escriure sobre tots els viatges i mostrar totes les fotos que voldria mostrar, he decidit fer un post viatger telegràfic per si un cas no trobo el moment de tornar a aquests viatges (o, simplement, passades les setmanes ja no considero adequat escriure sobre ells) i es queden en el limbe dels viatges sense comptar.
Vaig estar a Brussel·les, on tot d’una arribar me’n vaig anar a fer de turista, talment així:
Després, vaig passar dos dies a la Comissió Europea, com ja vaig dir per aquí. I aprofitant que era el meu primer viatge per aquelles terres, vaig quedar dos dies més per allà on, a part de retrobar-me (per segon pic aquest any!) amb el meu veïnat portuguès de la meva època cretenca, vaig aprofitar per visitar Bruixes, que és així de guapo:
Queda pel record una tornada en tren que va inspirar un relat del qual, tal vegada, ja n’escriuré un altre dia. I vaig seguint fent de turista:
I també vaig aprofitar per visitar el Museu de Ciències Naturals, massa enorme i complet per no esgotar a qualsevol, però amb una col·lecció de fòssils i de dinosaures simplement increïble:
En tornar, uns dies de feina, el darrer bany de la temporada i, de nou, agafant avions. Nou destí: Copenhage. I, tot d’una arribar, de nou fent de turista amb un passeig en barca pels canals, i la Sireneta vista des de l’aigua:
I unes hores passejant per un parc d’atraccions tan antic com meravellós:
Tres dies de curs, que va començar amb una graciosa visita de Victòria de Suècia:
I una darrera horabaixa de passeig al país de devora, Suècia, concretament a Malmö on vaig menjar, per primera vegada en la meva vida, ant.
I, per acabar el viatge, un passeig en bicicleta per fer unes cerveses.
Ah, on me durà ara aquesta voràgine laboral viatgera?
A la meva segona illa favorita d’aquest meu estimat Mediterrani. Creta. Sempre Creta.
On si no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada