dijous, 5 de juliol del 2007

Campanya

Pareix mentida, però avui fa una setmana que tornàrem de la campanya MEDITS_ES 2007 i crec que encara no ens hem fet a la idea de què tornam a ésser a terra, almenys jo no! Després de quinze dies dins un vaixell, en mig de la mar, costa molt tornar a la vida "normal".

Quinze dies no pareixen molts, però quan fas més de 12 hores de feina diàries, els dies es fan bastant llargs. Això sí, no m'hagués importat quedar-me un parell de dies més! I és que va beníssim desconectar així, a lo bruto, de la vida d'oficina i ordinador.

Com a resum, puc dir que la campanya va anar molt bé. Vàrem cumplir tots els objectius i, a més, ens ho vàrem passar bé. He d'admetre que estava una mica preocupada; de fet, va ser el darrer vespre, en el sopar-fi-de-campanya-amb-queimada-inclosa quan un del barco em va dir "Bea, avui és el primer dia que et veig relaxada!". És vera, em vaig passar tota la campanya en tensió, controlant que tot anés bé, intentant que la gent fes el que havia de fer i que tot quadràs. Per jo, els pitjors dies varen ser els darrers, quan prenia frenadols, paracetamols i drogues legals vàries per llevar-me la febre i el mal de coll, i xutes de cafeina per aguantar dreta! El millor? Tal vegada al final del dia, quan veies que la feina havia sortit bé i, encara que reventats, feiem una cerveseta a la coberta i quatre rialles. També va estar molt bé l'aturada que vàrem fer a Maó. Cremàrem Maó! O almenys ho intentàrem... Per jo, aquell bocata de carn arrebossada a les 5 del dematí al menjador del barco, entre rialles amb la "trilogia d'acudits" de'n Xisco (Bailas? No... etc, etc) no te preu! Ah, i l'excursioneta l'endemà per Menorca (Son Bou, Ciutadella) tampoc no va estar gens malament... Ah, i el sopar final hm, què bo i la divertida queimada... No, no va estar gens malament, tot això!

En quant a feina, vàrem tirar el bou a l'aigua 50 vegades, vàrem pescar molt i bé. Triàvem, identificàven, pesàvem, mesuràvem, sexàvem, miràvem què havien menjat, feiem fotos, picàvem dades, corregíem dades, feiem dragues per sediments, mostres d'aigua, mostres de múscul per ADN, per isòtops (que no isòpods!!),... Uff, tot això en només 15 dies! Som uns cracks!

Lo bó de tornar és que veus a la gent que feia temps no veies, tornes a feines que també t'agraden, mires els correus, dorms en el teu llit, menjes coses que t'agraden (fruita.... verdures....), ... Lo pitjor és que anyores la mar, anyores la gent, anyores les converses i, fins i tot, anyores la feina física que te deixava reventat al final del dia...

Aquí teniu el que va sortir al diari sobre la campanya, diumenge passat. Autògrafs a la sortida!!