Dissabte vaig veure la cinquena película de Harry Potter, Harry Potter i l'ordre del fènix, en versió original (d'aquí el títol en anglès).
Tenint en compte que el cinquè llibre és el que menys em va agradar (esperava una tornada real de Voldemort i no centenars de pàgines en pla "no, Harry, ets un mentider, ell no ha tornat"), he d'admetre que la película me va encantar... Val, no sóc gens objectiva, sóc fan total de la saga HP (tant llibres com películes) però m'agrada com, cada vegada més, les històries són menys infantils i els personatges més adults.
Hi ha moltres coses que m'agraden de la sèrie HP. Ara xerraré de les pelis.
M'agrada que deixin als personatges crèixer, que siguin els mateixos actors que facin els mateixos personatges en totes les pelis (qui ni recorda sèries de la nostra infància en el que alguns dels protas canviaven de cara sense cap explicació....).
M'agrada que, malgrat tallar moltes coses del llibres, mantenguin les idees que en ells hi ha.
M'agrada que juguin amb ventatge, que ja sàpiguen quins personatges seran importants en les següents parts, i que ja apareguin, abans de que arribi el seu moment, com a "figurantes con frase".
M'agrada la fotografia, els paissatges, els ambients... que reconeguis escenaris importants d'anteriors entregues i que es tornen només "fons" ara.
M'agrada que cada vegada sigui més fosca i menys infantil.
M'agraden els actors, lo bé que quadren amb els seus personatges.
M'agrada que hi surtin/o hagin sortit alguns dels meus actors favorits: Ralph Fiennes (a veure quan putes li creix el nas a Voldemort!), Gary Oldman (des de que va fer de Dràcula em pareix increïble), Alan Rickman (quina veu, Deu meu, quin vozarrón!), Kenneth Branagh (val, el seu personatge era insoportable, però és el millor), Emma Thompson (no fa falta ni que xerri, només amb la seva presència, amb aquelles ulleres horripilants, ja basta).
M'agrada que hagin posat Imelda Stauton a la peli, perquè així almenys vaig entendre qualcú quan xerrava (in English, of course). (Per cert, sempre havia cregut que I. Stauton era la dona de Hugh Laurie -el televisiu Dr. House- i resulta que no... -imdb.com dixit-. Supós que el lapsus ve de les dues vegades que han fet de matrimoni al cinema -a "Los amigos de Peter" i "Sentido y sensibilidad"-).
Algunes escenes favorites de HP5: quan els membres de l'exèrcit de Dumblemore fan l'encantament del patronus, quan Snape entra en els pensaments de Harry (i acaba sent Harry el que entra en els de Snape), quan durant els examens de OWL (TIMO) entren els bessons Wesley, quan els ja descoberts membres de l'exèrcit de Dumbledore ignoren a Cho, que s'ha xivat! (la mirada assessina de Ginny cap a Cho no té preu!!) i la lluita final Harry-Dumbledore-Voldemort. Deu meu, quina planta té Voldemort... perquè és el dolent, que si no....
Resumint: m'agrada HP!! I aquest dissabte surt el setè llibre.... Dos personatges importants moriràn ... quins??
Tenint en compte que el cinquè llibre és el que menys em va agradar (esperava una tornada real de Voldemort i no centenars de pàgines en pla "no, Harry, ets un mentider, ell no ha tornat"), he d'admetre que la película me va encantar... Val, no sóc gens objectiva, sóc fan total de la saga HP (tant llibres com películes) però m'agrada com, cada vegada més, les històries són menys infantils i els personatges més adults.
Hi ha moltres coses que m'agraden de la sèrie HP. Ara xerraré de les pelis.
M'agrada que deixin als personatges crèixer, que siguin els mateixos actors que facin els mateixos personatges en totes les pelis (qui ni recorda sèries de la nostra infància en el que alguns dels protas canviaven de cara sense cap explicació....).
M'agrada que, malgrat tallar moltes coses del llibres, mantenguin les idees que en ells hi ha.
M'agrada que juguin amb ventatge, que ja sàpiguen quins personatges seran importants en les següents parts, i que ja apareguin, abans de que arribi el seu moment, com a "figurantes con frase".
M'agrada la fotografia, els paissatges, els ambients... que reconeguis escenaris importants d'anteriors entregues i que es tornen només "fons" ara.
M'agrada que cada vegada sigui més fosca i menys infantil.
M'agraden els actors, lo bé que quadren amb els seus personatges.
M'agrada que hi surtin/o hagin sortit alguns dels meus actors favorits: Ralph Fiennes (a veure quan putes li creix el nas a Voldemort!), Gary Oldman (des de que va fer de Dràcula em pareix increïble), Alan Rickman (quina veu, Deu meu, quin vozarrón!), Kenneth Branagh (val, el seu personatge era insoportable, però és el millor), Emma Thompson (no fa falta ni que xerri, només amb la seva presència, amb aquelles ulleres horripilants, ja basta).
M'agrada que hagin posat Imelda Stauton a la peli, perquè així almenys vaig entendre qualcú quan xerrava (in English, of course). (Per cert, sempre havia cregut que I. Stauton era la dona de Hugh Laurie -el televisiu Dr. House- i resulta que no... -imdb.com dixit-. Supós que el lapsus ve de les dues vegades que han fet de matrimoni al cinema -a "Los amigos de Peter" i "Sentido y sensibilidad"-).
Algunes escenes favorites de HP5: quan els membres de l'exèrcit de Dumblemore fan l'encantament del patronus, quan Snape entra en els pensaments de Harry (i acaba sent Harry el que entra en els de Snape), quan durant els examens de OWL (TIMO) entren els bessons Wesley, quan els ja descoberts membres de l'exèrcit de Dumbledore ignoren a Cho, que s'ha xivat! (la mirada assessina de Ginny cap a Cho no té preu!!) i la lluita final Harry-Dumbledore-Voldemort. Deu meu, quina planta té Voldemort... perquè és el dolent, que si no....
Resumint: m'agrada HP!! I aquest dissabte surt el setè llibre.... Dos personatges importants moriràn ... quins??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada