Cala Agulla

Avui Cala Agulla estava així.

O sigui, plena, mar plana, neta, fresqueta, solejat...

Increïble.

Quin banyo més bo! Probablement el darrer de la temporada... o no, això no se sap mai.

"Sin Reservas"

Aquesta és una peli per veure un dia que no tens ganes de pensar i ganes de finals feliços.

Perquè, està clar, volem finals feliços!

No tenc res en contra dels finals tristos, al contrari, una pel·lícula que acaba mal sempre te queda ficada al cap molt més que una que acaba bé. De fet, moltes de les meves pelis favorites acaben malament... però, almenys de tant en tant, fan falta finals feliços...

Vaig veure "Deliciosa Martha" en el seu moment, al cinema en VO (o sigui, en alemany) i me va agradar molt. Aquesta "Sin Reservas" és una còpia d'aquella, però és un altra pel·lícula i, per tant, s'ha de veure com una altra pel·lícula.

Necessitava un final feliç i una peli que no em fes pensar i ho vaig tenir tot, què més puc demanar?

Que el prota canviï de perruquer, per exemple. Aquest pentinat a lo Bon Jovi, no m'agrada gens (i aixó que m'agrada molt la música de Bon Jovi...)

Que els secundaris donin més joc, perquè com a personatges me pareixien molt interessants.

Que qualcú lis expliqui als americans que hi ha més òperes que "Turandot" i que "Nessum dorma" no és l'únic tros d'òpera que pot sortir a una peli (val, soc una friki del Nessum dorma, ho admet!! No puc escoltar-la sense posar-me a cantar-la com una boja.... "Tu pure, o, Principessa, nella tua fredda stanza...")

Coses favorites: la forma de vestir de la nina; el moment bufanda (ella esperant un petó i ell "perdona, estás sobre mi bufanda..." jo me tir a un pou! O no li mir més a la cara o li fic un morreo de por, però no pot quedar així!!); el psicòleg/psico-analista o el que fos; els passetjos pel mercat a les 5 del dematí; el moment "pruébalo, mi abuela me dio el secreto de la receta en su lecho de muerte..." ("tu abuela? la que vive en Miami?"); el congelador/gelera del restaurant i les seves múltiples funcions; la banda sonora.

No la pens comparar amb "Deliciosa Martha" perquè a) aquella era una peli deliciosa i b) no me'n record de tant com per poder posar a parir aquesta en comparació amb aquella. Per això un dia d'aquest la tornaré a veure... perquè volem pel·lícules amb final feliç!

"Memorias de Idhún. Tríada" de Laura Gallego

Aquesta és la segona part d'una trilogia (la primera part es diu "La Resistencia") que conta les històries d'Idhún, un món fantàstic, ple de criatures estranyes i sorprenents.

A "La Resistencia" se'ns presenten una sèrie de personatges, com ara Victoria i Jack, dos humans que són molt més del que ells mateixos creuen o Alsan i Shail, dos idhunitas que formen "La Resistencia" i viuen allunyats d'Idhún, un món que està governat per Ashran el Nigromante, un tirà. També coneixem a Kirtash, un assasí que mata als mags que fugiren d'Idhún quan una conjunció astral (Idhún té tres sols i tres lunes) acabà amb tots els dracs i unicornis d'Idhún i començà la tirania d'Ashran. L'acció es desenvolupa entre la Terra i Limbhad, el llo on Alsan i Shail es refugien.

A "Tríada" l'acció transcorr a Idhún (malgrat també apareix un altre món Umadhun) i la "Tríada" de la que xerra el títol són Victoria, Jack i Christian o bé Lunnaris, Yandrak i Kirtash, perquè tot tres són molt més.

Aquestes històries m'han divertit bastant, no ho negaré, malgrat he d'admetre que són històries fantàstiques per a adolescents. És curiós perquè la part de pensaments i sentiments apareix per tot en el llibre i, malgrat és el que segurament atreu més lectors entre els jovenets, és el que menys m'agraden.

M'agrada la varietat de criatures i races que apareixen, com estan descrites i com interaccionen. M'agrada el rollo dolent i bons, i no tant dolents i no tant bons. M'agrada que el protas siguin jovenets normals que un bon dia s'adonen que són molt més que això (Harry Potter?). M'agrada com els personatges viatgen entre els mons i, sí, hi ha qualque història sentimental que m'agrada (Shail), però el rollete romàntic entre els tres protas està de més, per jo! Tot és molt nyonyo! Que la prota estigui hiper enamorada dels dos protas m'emprenya bastant i que no tengui collons de decidir-se per un... ostres, quina pardala! Però el que no aguant és el paper de tot dos, el hiper-empalagós Jack, tot lo dia besitos, arrumacos, dormir plegadets... I el suposadament fred i dolent Christian, tant fred que li fica mà a la pardala aquesta quan i com vol i després li diu "tranquila, te esperaré... ah, pero no esperes que seas la única mujer de tu vida". Ah, se siente!! Que ja m'he barrinat a la fada aquella pardala que pareix una moixeta en cel!

Crec que m'he passat... bé, supós que si tingués 15 anys menys estaria flipada amb tot dos, però a jo m'agrada molt més Alexander o Alsan, aquest si que és genial! Res de parides romanticones (Shail també té un desliz que pa què, però més cohorent que el menage a trois del protas!).

En el fons, supós que Victoria em fa enveja: té devora dos al·lots flipats per ella: un és un sol, bon al·lot, atent, simpàtic, sempre devora ella... i un altre és el típic chico malo que tant ens agrada a totes, sexy, valent,... I la molt pava té collons de no triar i dir "Me qued amb tot dos, si no vos agrada, pitjor per voltros". Con un par!!! De totes maneres, el meu personatge femení favorit és Kimara, una semiyan valenta, decidida, forta i ara maga... colgada per Jack, que li hem de fer pobreta, tots tenim debilitats...

Res, el llibre és entretingut, malgrat a jo les batalles se'm fan sempre pesades. Supós que qualque dia d'aquest em compraré la tercera part, que el món idhunita enganxa que fa por...

Tant de temps...

Tant de temps sense escriure, tant de temps sense posar res...
Falta de conexió...
Comprar un pis...
Preparar una actuació...
Reunions a l'estranger...
Una setmana de vacances...
Són excuses suficients?