"Sin Reservas"

Aquesta és una peli per veure un dia que no tens ganes de pensar i ganes de finals feliços.

Perquè, està clar, volem finals feliços!

No tenc res en contra dels finals tristos, al contrari, una pel·lícula que acaba mal sempre te queda ficada al cap molt més que una que acaba bé. De fet, moltes de les meves pelis favorites acaben malament... però, almenys de tant en tant, fan falta finals feliços...

Vaig veure "Deliciosa Martha" en el seu moment, al cinema en VO (o sigui, en alemany) i me va agradar molt. Aquesta "Sin Reservas" és una còpia d'aquella, però és un altra pel·lícula i, per tant, s'ha de veure com una altra pel·lícula.

Necessitava un final feliç i una peli que no em fes pensar i ho vaig tenir tot, què més puc demanar?

Que el prota canviï de perruquer, per exemple. Aquest pentinat a lo Bon Jovi, no m'agrada gens (i aixó que m'agrada molt la música de Bon Jovi...)

Que els secundaris donin més joc, perquè com a personatges me pareixien molt interessants.

Que qualcú lis expliqui als americans que hi ha més òperes que "Turandot" i que "Nessum dorma" no és l'únic tros d'òpera que pot sortir a una peli (val, soc una friki del Nessum dorma, ho admet!! No puc escoltar-la sense posar-me a cantar-la com una boja.... "Tu pure, o, Principessa, nella tua fredda stanza...")

Coses favorites: la forma de vestir de la nina; el moment bufanda (ella esperant un petó i ell "perdona, estás sobre mi bufanda..." jo me tir a un pou! O no li mir més a la cara o li fic un morreo de por, però no pot quedar així!!); el psicòleg/psico-analista o el que fos; els passetjos pel mercat a les 5 del dematí; el moment "pruébalo, mi abuela me dio el secreto de la receta en su lecho de muerte..." ("tu abuela? la que vive en Miami?"); el congelador/gelera del restaurant i les seves múltiples funcions; la banda sonora.

No la pens comparar amb "Deliciosa Martha" perquè a) aquella era una peli deliciosa i b) no me'n record de tant com per poder posar a parir aquesta en comparació amb aquella. Per això un dia d'aquest la tornaré a veure... perquè volem pel·lícules amb final feliç!