La setmana passada, aprofitant el pont, vaig anar a unes matances. Malgrat el més important a unes matances és aixecar-se prest, vaig decidir que no volia veure morir l'animalot i vaig arribar devers les 8, quan el porc ja era mort i ben mort.
El camí fins a Santa Margalida va ésser tranquil i per gaudir-lo. Veure el camp despertar-se va ésser tot un espectacle per una persona que, com jo, viu i fa feina a Ciutat. La llum especial de primera hora del dematí, el baf sortint d'un torrent en mig del camp, la boira damunt els arbres,...
Les matances són sang, greix, foc. Són tradició, família, menjar. Feia sol, almenys durant el dematí, però també una mica de fresqueta. Poc a poc, l'animal es transforma en menjar: botifarrons, sobrassades, llonganisses. El frit del dematí és sempre el més gustós de tot, enmig del camp de feina. Mirar, aprendre, soleiet. Un passeig per Ca'n Picafort per fer gana per un sopar molt mediterrani (no diuen que és la dieta més sana?): arroç brut, escaldums i una ensaïmada de xocolata i nata que deu ser pecat.
El camí fins a Santa Margalida va ésser tranquil i per gaudir-lo. Veure el camp despertar-se va ésser tot un espectacle per una persona que, com jo, viu i fa feina a Ciutat. La llum especial de primera hora del dematí, el baf sortint d'un torrent en mig del camp, la boira damunt els arbres,...
Les matances són sang, greix, foc. Són tradició, família, menjar. Feia sol, almenys durant el dematí, però també una mica de fresqueta. Poc a poc, l'animal es transforma en menjar: botifarrons, sobrassades, llonganisses. El frit del dematí és sempre el més gustós de tot, enmig del camp de feina. Mirar, aprendre, soleiet. Un passeig per Ca'n Picafort per fer gana per un sopar molt mediterrani (no diuen que és la dieta més sana?): arroç brut, escaldums i una ensaïmada de xocolata i nata que deu ser pecat.
La tornada, vespre ben tancat i amb ratxes de vent repentines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada