dijous, 10 de juliol del 2008

"Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal" de Steven Spielberg

A la fi he anat a veure una peli- no- nyonya- de- final- feliç- i- sumament- empalagòs!!

Vaig a intentar escriure sobre aquesta pel·lícula sense explicar parts importants de la trama que només s’han de descobrir quan la veus...

La darrera peli d’Indi m’ha agradat perquè... Hmmmmmm... Val no puc!

Me sap greu, si no heu vist la peli, no continueu!!

Ja. Ara que ja ens hem quedat només els que hem vist la darrera de n’Indi, puc esplaiar-me a voluntat! Com deia, la peli m’ha agradat bastant. Havia sentit comentaris variats, bons i dolents, així que no anava amb cap tipus d’expectativa, que sempre és el millor.

La peli és entretinguda, la història està més o manco bé. Personalment, que la trama volti cap a un “Encuentros en la tercera fase” qualsevol m’ha divertit moltíssim (he d’admetre que m’agrada més la ciència-ficció que l’arqueologia, així que si estan mesclades, millor que millor!). O tirava més cap a “E.T.”? Quan al principi apareix la misteriosa capsa magnètica on posa “Roswell” vaig pensar... no seran capaços de ficar els extraterrestres amb Indi? I sí, ho són!!!! Genial!!

L’aparició del fill secret pareix un clar primer pas per a noves aventures d’un nou Jones. La porta pareix obrir-se en el edulcorat final, quan Henry Jones III està a punt d’agafar el capell de son pare. És finalment n’Indi qui l’agafa i el mira com dient “Tranquil petit, que tenim Indi per a una bona estona. Espera el teu torn!”. Declaració d’intencions de Lucas? Tendrem una 5ena Indiana Jones amb Harrison Ford? No m’importaria. Val, està major, però i què? Com a heroi d’aventures una mica passadet està molt bé. O començarà tota una nova sèrie d’aventures amb Mutt Jones? La veritat, Shia LaBeouf encara ha d’aprendre molt per arribar al carisma de Ford. No, no m’ha desagradat massa el jovenet (està simpàtic l’al·lot!), però li falta un hervor. Ironia no li falta al personatge. Li donarem una segona oportunitat.

Ha arribat el moment de posar-li qualque pega a la peli, no? Crec que se lis ha anat la ma amb els efectes especials: sí, m’agrada més la ciència ficció, però això és Indiana Jones i m’han faltat alguns diàlegs més divertits i irònics i una mica més de complexitat a la trama. En alguns casos, fins i tot pareixia que aniria més enllà, però se queda en això. Per què, en un moment en què Indi i Marion estan a punt de fer-se un petó de reconciliació el seu fill lis separa? Per aquí hi havia una trama argumental que es podria haver desenvolupat una micona més (i no amb un simple “¿Igual que tú nos abandonaste?” que apareix quasi a lo darrer). Xixa, li falta una mica de xixa! Ah, i la científica mala, mala, mala de veritat, ja, ja, ja! Quines pintes, la pava!! Ostres, i no he reconegut a John Hurt fins a lo darrer... estic perdent facultats!

Per jo, el pitjor són totes les escenes amb formigues, uff, quin oi! I qualque moment una mica claustrofòbic.

El millor? Mutt pentinant-se amb coca-cola, ja, ja, ja!

Per cert, quan deu haver cobrat Sean Connery per l’aparició de la seva foto?

Tornarà a estudiar Mutt Jones o continuarà arreglant motos?

M’ha sobrat el epíleg-bodorrio, jo hagués profundit més en Mutt que no en Indi, però és clar... això encara és Indiana Jones i no Mutt Jones!

Ara tenc ganes de tornar a revisar les antigues pelis d’Indi.

Per cert, estic segura que hi ha molt de guinyos a pelis anteriors que se m’han escapat. Les hauré de tornar a veure amb més concentració!