Col·leccionant paraules

Fa molt d’anys que col·lecciono paraules. En realitat, col·lecciono frases, aforismes, petits textos que em diuen qualque cosa, que trobo interessants, que resumeixen en poques línies veritats enormes o que simplement m’han agradat quan les he llegit.

L’origen de totes aquestes paraules és ben variat i divers: aforismes que he trobat en revistes o per Internet, frases de pel·lícules, sèries de la TV o d’obres de teatre, reflexions que qualcú fa en veu alta,... Una de les meves fonts interminables de paraules col·leccionables són els llibres. És rar el llibre que no llegeixo i en el qual no hi trobo una frase que m’agrada. Curiosament, la relació entre frases que m’agraden d’un llibre i quant m’agrada aquest llibre és nul·la. És a dir, hi ha llibres que m’han encantat, però dels quals no conservo cap frase i, en canvi, n’hi ha d’altres que no m’han agradat massa però dels quals en guardo moltes.

La meva col·lecció de paraules es troba en tres quaderns manuscrits. Les primeres anotacions daten de 1993 i són de Goethe (“Els astres governen el món. Deu dirigeix els astres”). Les darreres (de moment, 878) són de fa només dues setmanes, d’un científic anglès anomenat Murray Lark (“Si tortures qualsevol conjunt de dades un temps suficientment llarg, ho confessarà tot”). Hi ha paraules en varis idiomes, de fet les primeres estan en llatí i les darreres en anglès. I també hi ha lapsus de temps petits, llargs i molt llargs (fins i tot d’anys), en els quals els quaderns han quedat pràcticament oblidats.

A més d’aquestes 878 anotacions, en tinc de moltes altres que esperen torn per afegir-se-les: n’hi ha que descansen en documents Word del meu ordinador i n’hi ha que encara reposen en els seus llibres, amb les pàgines corresponents convenientment marcades per petites peces de paper (normalment trossets de diari). Així, el meu munt de llibres que encara no han trobat un lloc fixo a cap prestatge, es divideix en dos tipus: llibres sense paperets i llibres amb paperets. De tant en tant, agafo un d’aquest darrers. És un moment joiós retornar a aquests llibres amb paperets, rellegir les pàgines marcades, trobar les paraules estimades i anotar-les en els quaderns manuscrits. I, també de tant en tant, anoto una d'aquestes anotacions a la part inferior d'aquest blog, que cada cert temps vaig renovant i etiquetant com a "aforismes".

Tots tenim qualque debilitat. Les paraules són una de les meves.