dilluns, 24 d’agost del 2009

De mapes i visions bíbliques

Sempre m’han agradat els mapes i plànols.

De petita, tenia un atles mundial (que potser encara tenc) que mirava i mirava sense aturar. Només era sentir el nom d’un poble o una ciutat i, fos on fos, intentava trobar-lo en el meu atles. Això em provocava no poques frustracions perquè, òbviament, no tots el pobles del món apareixen en un atles escolar. El nivell de detall d’aquell atles era molt, molt variable. Havia països, sobre tot els europeus, amb un nivell de detall molt acurat, mentre que d’altres només hi apareixien alguns nuclis habitats. Fins i tot dins Europa havia una gran variabilitat: mentre que els països mediterranis estaven plens de milers i milers de noms, alguns països nòrdics (com ara Suècia) pareixien escassament poblats. Què frustrant era això de cercar el nom d’un exòtic poble suec i no ser capaç mai de situar-lo en el mapa!

Amb el pas del temps, aquest hobby es va tornar una útil eina: sense un mapa o un plànol sóc totalment incapaç d’orientar-me en un lloc nou, però amb un d’ells a les mans tot és molt més fàcil i manejable. Almenys no em perdo (o si em perdo, després em trobo!).

Per això m’encanta Google Maps i, en un altre nivell, Google Earth. M’encanten, m’encanten, m’encanten. M’encanta mirar els mapes i m’entusiasma mirar la visió satèl·lit damunt aquest mapes. Aquesta visió des de l’espai em pareix meravellosa, un complement perfecte als mapes, un punt de vista diferent, entre mapa i realitat. Quan he viatjat a un lloc desconegut, abans d’anar-hi he mirat una i mil vegades com són els carrers d’allà on vaig, a quina distància estan les coses que m’interessen o he de visitar i quina pinta té l’àrea que envolta el meu destí. Per suposat, també m’agrada veure amb visió “Google Maps” el meu entorn: ca nostra, la feina, la meva antiga escola... Oh, és un autèntic plaer perdre una estoneta cada cert temps mirant carrers i més carrers, llocs, paisatges coneguts i desconeguts des d’una perspectiva “google-earthiana”.

L’altra dia vaig trobar aquí per casualitat una curiosa iniciativa de The Glue Society: visualitzar com serien algunes escenes bíbliques (la Crucifixió, Adam i Eva a l’Edèn, l’arca de Noé, Moisès obrint la mar Roja) vistes amb Google Earth. Aquest montatge es diu"God’s Eye View” (vista a ull de Deu). Un gran nom per una gran idea i unes imatges genials.

2 comentaris:

JaviMS ha dit...

Quina xulada!!! Jo també som capaç de passar-me hores mirant un mapa; no sé què ténen però m'enganxen!

illa ha dit...

És que és un vici això dels mapes i les imatges satèl·lit...