“El barbero y otros corazones solitarios” de Julia Stuart

Aquest és un llibre que podria entrar a la categoria de “llibres que em compro perquè m’agrada el títol i/o la portada”, malgrat no tingui cap referència d’ells. I aquest va complir els dos requisits: m’agradava el títol i la seva portada.

El barber del títol és Gillaume Ladoucette i viu a un poble anomenat Amour-sur-Belle que, malgrat el seu nom no és ni bell (diuen que és tan lleig que ni els anglesos hi volen viure) ni té amor (més bé al contrari, perquè molts dels seus habitants s’odien per motius diguem que històrics). Quan Gillaume descobreix que els seus clients o bé perden els cabell o bé s’han passat a la competència, decideix canviar de negoci i fer-se matrimonier... quan ni ell mateix té arreglada la seva vida sentimental i continua enamorat del seu amor d’infantesa.

He rigut (bé, més que rigut, somrigut) molt amb els seus personatges estrambòtics, les situacions absurdes, les seves històries simples i quotidianes, amb un punt surrealista imprescindible, el seu humor intel·ligent i ocurrent... El seu humor em va fer pensar en la pel·lícula “Bienvenidos al Norte” però també he sentit comparar-lo amb “Amélie”. No ho sé, tal vegada és una mescla de les dues coses. Val la pena passar una bona estona amb aquest llibre.