Incoherència - Ignorància

No hi ha cosa que em rebenti més en aquest món que la gent incoherent. No puc amb la gent que actua de manera totalment contrària a lo que ells mateixos defenen o venen. Estic farta de veure pseudo-ecologistes que deixen els llums encesos malgrat no hi siguin en tot lo dia o condueixen cotxes quatre per quatre de luxe i alt consum. No puc amb els pseudo-solidaris que passen hores i hores defensant les causes perdudes però que quan de veres han de fer qualque cosa surten amb actituds egoistes de “jo, jo, jo i jo”. No puc amb els pseudo-religiosos que resen, van a missa i fan tot els sacrificis que la seva església lis proposa, però tan prest com poden se dediquen a fer mal i putejar a la gent que lis envolta.

El problema ve de l’obsessió de la gent per les etiquetes. Tothom vol ser etiquetat, tothom vol tenir una etiqueta, no sé si per un ànsia de formar part de la tribu o què. Posar una etiqueta és la cosa més difícil del món [1], així que me sorprèn que a la gent li apassioni etiquetar-s’hi. Ecologista. Feminista. Solidari. Socialista. Religiós. La gent se defineix amb una d’aquestes etiquetes (o milers d’altres) amb total alegria i desconeixement, sense ser conscients (o sí) de què tu no ets ecologista (ni feminista, ni solidari, ni...) només perquè tu ho diguis: els teus actes, les teves accions han de (o almenys haurien de) ser coherents amb les teves autodefinicions.

Jo no crec en les etiquetes. Crec que són innecessàries, absurdes i mal interpretables. De fet, m’aterra la gent que s’autodefineix amb etiquetes. “Sí, jo sóc molt solidari”. “Sí, jo sóc molt religiós”. “Sí, jo sóc molt feminista”. Alerta! Quin perill. El que té la necessitat de proclamar les seves virtuts en veu alta sol ser només per reforçar la seva idea de com li agradaria ser o com troba que hauria de ser la gent de cara a ell, però normalment no defineix com és ell davant els altres. Desgraciadament, molt de pics és justament al contrari. No sé si tot això és resultat de la ignorància o de la mala fe, però em rebenta molt, moltíssim.

La foto, feta la setmana passada a un autobús a Malta, no té res a veure amb l’entrada, però necessitava qualque cosa positiva després d’aquest post tan poc positiu.

[1] I ho dic jo que tinc un bloc amb etiquetes que sempre m’omplen de dubtes (“Això quadrarà aquí? Hauria de crear una etiqueta nova per aquesta entrada?”).