Occident/Orient

Ja he contat per aquí que en un període de temps molt curt he assistit a dues noces en dues illes mediterrànies: una, a la meva illa, en la part més ponent i l’altra, l’illa més oriental del Mediterrani.

Inevitablement, m’he posat a comparar mentalment les dues noces, perquè a priori, suposava que serien molt diferents. Dues illes separades per 3000 km de mar. Dos ritus diferents (cerimònia civil versus cerimònia religiosa ortodoxa). Dos països diferents. Dos idiomes diferents (bé, en total quatre. O més). Però m’he adonat que no. M’he adonat que al cap i a la fi, les noces, en qualsevol illa del Mediterrani, en qualsevol banda del món tenen els mateixos objectius: menjar, beure, ballar. En resum: passar-lo bé.

Perquè, sí, és clar, a una de les noces vàrem ballar un sirtaki i altres balls grecs i a l’altra no. I sí, a una de les noces vàrem ballar grans èxits del pop espanyols i americans i a l’altra grans èxits del pop italià i xipriota. Però a totes dues, vàrem ballar aquesta cançó. I, la Macarena, on vàrem ballar la Macarena? A Xipre, sí senyor! I a totes dues ens vàrem emocionar, vàrem ballar, vàrem menjar, vàrem beure i vàrem riure. Perquè, al cap i a la fi, la mar illenca és la mar que envolta les illes, la que les separa i a la vegada uneix amb la resta del món. Però també és la mar que les uneix entre elles.

A la foto, floretes surant sobre aigua a una de les noces. La d’occident, en aquest cas.