Només tenim 29 de febrer una vegada cada quatre anys. I no sempre.
Els anys de traspàs tenen qualque cosa especial, o almenys ho haurien de tenir: venen amb un dia de regal!
Per això avui és un dia especial.
Per molts de nosaltres, ha estat un dia més, un dia normal.
Per d’altres, segur que ha estat un dia peculiar. Especialment pels que avui celebren el seu aniversari. O pels que han nascut avui.
Però, si ens aturem un moment, només un instant, en pensar en el nostre dia, descobrireu, descobrirem tots, que avui és un dia especial.
Jo avui he fet melmelada per primera vegada a la meva vida. No en menjo mai, de melmelada, però hi havia un excés de llimones a casa dels meus pares i feia dies que la idea es passejava pel meu cap. Així que ho he fet. Ho he intentat. Els resultats han estat bastant normals, millorables.
També podria dir que avui he acabat d’escriure la meva tesi. En el sentit més estricte de la paraula. He acabat d’escriure el capítol 1, la introducció. Queden moltes coses per fer, és clar. És un capítol que encara m’han de corregir. I encara queden editar tres (i mig) més. I revisar-lo tot en conjunt. I homogeneïtzar-lo. I fer la bibliografia. I acabar d’escriure els agraïments. I... I... I... Però avui la he acabada d’escriure. Així. Com si no res.
El més curiós, però d’aquest 29 de febrer, és que no som conscients de lo important que és, de lo que significa. Si demà dematí, en aixecar-vos, intenteu viure com si avui no hagués existit... ho podríeu fer? Sabríeu viure demà sense avui?
No.
I, ampliant aquesta idea, si apliquem aquest concepte a tots i cada un dels nostres dies de la nostra vida, no és fa clar (més que clar, cristal·lí) que tots i cada un dels nostres dies són 29 de febrer? Per què tots els nostres dies són dies extres, dies especials. Cada dia és un regal. I és curiós que hagi d’arribar un 29 de febrer per arribar a aquesta conclusió.
A la foto, els tres pots de melmelada de llimona i taronja que he fet avui. Ha sortit especial, aquesta melmelada. I està ficada en pots especials: dos d’ells varen viatjar des de Creta amb jo.
Tot és especial, en aquest dia.
Tot hauria de ser especial, cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada