Boira

Dimecres a la tarda. Quasi diria que vespre.

Després d’un dia llarg de feina, amb el cap embotornat, surt de l’oficina. I em trobo que la boira m’envolta.

És una boira inesperada i densa. Fantasmagòrica com només la boira pot ser.

La llum de les faroles se veu difusa, quasi diria que relaxada.

Noto el fred a la pell i sento com l’abric se’m banya una mica.

Tiro aquesta foto amb el mòbil.

I, com sempre, em demano on està la meva reflex quan més la necessito.

Me fico dins el cotxe. Els vidres estan banyats amb milers i milers de gotes diminutes. Estan molt aferrades, però no tant per no distingir-les individualment.

Poso el cotxe en marxa i sona la ràdio. Al poc d’arrancar, surt aquesta cançó:

M’encanta la cançó (el vídeo no). M’omple d’energia. Me dona molt bon rotllo.

Pujo el volum i me’n vaig cap a casa, cantant amb la música a tope, conduint entre la boira, gaudint de la llum espectral que emeten les faroles, observant als valents que passegen o corren entre ella, mirant amb cautela els cotxes que m’envolten i circulen entre espantats i sorpresos.

Ah, quina felicitat!

Post scriptum: Després, aprofitant que sortia a sopar amb els companys de feina, sí que vaig agafar la reflex i fer un parell de fotos més decents. O no.