Aquest blog estarà uns dies fora de servei. Molt probablement. Malgrat el vaixell en el qual me trobo, i que podeu veure aquí adalt, s’ha modernitzat i té accés a Internet (només per uns privilegiats, i jo ho sóc!, i a prop de terra) no crec que trobi ni el temps ni les energies necessàries per escriure.
Sobre tot les energies.
He arribat amb les bateries descarregades, que és lo pitjor que et pot passar quan t’esperen dues setmanes de feina dura a la mar. I avui, després de només un dia a la mar, ja me’n tornaria.
És absurd pensar així, ho sé, però no ho puc evitar.
I el més absurd de tot és que malgrat aquesta apatia o millor dit, malgrat aquesta tristor infinita, ho he dissimular i he de contagiar d’energia, il·lusió i ritme a un equip de 17 persones. Una energia, il·lusió i ritme que òbviament ara mateix no tinc ni sento. Què absurd que és tot!
En qualsevol cas, podeu veure lo que estem fent a la mar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada