Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola

I no una, ni dos, sinó fins a tres vegades.

Si fa uns anys, qualcú m’hagués dit que aniria a un partit de futbol, m’hagués rigut a la seva cara. Perquè a jo, com ja vaig explicar aquí, el futbol no m’interessa, no massa.

Però a lo que anava.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. No una, ni dos, sinó fins a tres vegades.

Un Osasuna-Barça al Nou Camp i dos Mallorca-Barça a Son Moix, Ono Estadi, o com cony se digui ara l’estadi del Mallorca.

Ara sóc conscient que li podré contar això als meus nets, si qualque dia tinc nets.

Jo vaig veure jugar a Messi sota les ordres de Guardiola. I, en dues ocasions, va ser un goig veure’l corre i corre darrera el baló. La tercera vegada, fa només unes setmanes, no va corre tant. Em va parèixer que estava cansat o buit com ara ha confessat el (encara) seu entrenador. Li falta energia, li falta passió, està buit.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. Al Barça de Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Pujol, Pedro i tants d’altres jugadors que sóc capaç de diferenciar fins i tot des dels seients més alts del Nou Camp.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. El Barça que ho ha guanyat tot i que també ho ha perdut tot en només uns dies.

I el vaig veure jugar perquè Guardiola m’ha semblat sempre un home molt atractiu, però amb un atractiu molt especials que només tenen alguns (homes o dones), un atractiu que va més enllà del bon físic i del saber estar. Un atractiu de qualcú que té cap, que té cor, que té interès, que té passió, que té energia, que té àngel i que té un no-sé-què especial que només tenen alguns privilegiats i lis fa tan, tan especials.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. I ara penso que tal vegada lo hauria d’haver anat a veure més vegades, perquè ja no hi haurà més oportunitats.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. No una, ni dos, sinó fins a tres vegades. I cap de les tres vegades vaig veure jugar a Xavi, el meu favorit. A la tercera, sí a la tercera vaig estar a punt de veure’l jugar: però em vaig quedar només amb veure’l encalentir a la banda, a punt per entrar i fer una substitució que finalment no va fer.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. I ara que se’n va ja no sé si em quedaran ganes de tornar a veure el Barça. Perquè jo no sento els colors ni sóc una gran seguidora. Simplement, em pareixia un home suficientment especial per veure què feia, com ho feia. Perquè ha fet somiar a molta de gent. Perquè ha fet somriure a molta de gent. I perquè cada vegada que sortia a la tele, em feien ganes d’escoltar el que deia. Moltes coses podrien aprendre els nostres polítics d’ell, moltes. Em bastaria que aprendressin a posar passió i interés a la seva feina, a escoltar als seus “súbdits”, a lluitar per millorar les coses. Només això.

Jo vaig veure jugar al Barça de Guardiola. I estic encantada de poder dir-lo.

A la foto, Guardiola dirigint al seu Barça, fa poc més d’un mes. No és la millor foto que tinc d’aquell partit, però m’agrada.