No sé ben bé perquè vaig anar a veure aquesta pel·lícula. Darrerament, no tinc ganes de veure cap pel·lícula relacionada, en qualsevol mesura, amb les coses del cor en general i l’amor en particular. Però tenia ganes d’anar al cinema, era dilluns (i, per tant, barato) i volia socialitzar-me una mica. Però estava molt cansada, després d’un cap de setmana llarg i esgotador, i no de massa bon humor, així que ni molt menys era el moment ideal d’anar al cinema.
N’Audrey Tautou em cau bé, la veritat, però surt tan, tan, tan prima en aquesta pel·lícula que és massa. La peli està bé, no diré que no. Chico conoce chica, chica pierde chico, chica conoce nuevo chico. Però no acaba de ser ni una comèdia, ni un drama i té qualque moment que pareix que quasi s’apropa a un lirisme quasi irreal, però no arriba ser ni suficient lírica, ni suficientment irreal, però tampoc suficientment real.
És agradable, entretinguda, però no va més enllà d’això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada